Ara resulta que per avisar de les conseqüències del canvi climàtic també s'ha de fer vaga i manifestar-se. Tant de bo, si la vaga serveix perquè els que protesten dediquin un dia a netejar les nostres poblacions i espais naturals, per treure plàstics que embruten el nostre ecosistema, per tenir cura de l'espai públic i, per exemple, per deixar de fumar o deixar de beure i menjar malament. La clau és millorar el lloc en què vivim, els petits detalls que ens envolten. Si, a banda, resulta que hi ha un clam mundial perquè les ciutats més contaminades del món (es troben a l'Índia, l'Iran i la Xina, segons la World's Health Organization) netegin el seu ambient, encara millor. Ja m'agradaria veure quanta gent surt al carrer avui a Zabol (Iran), la ciutat que lidera tots els rànquings d'aire brut, per protestar. Fa un mes, em van convidar a una reunió amb una vintena de persones per veure quines són les primeres necessitats d'una ciutat com Barcelona. Quan em va tocar el torn, vaig dir clarament solucionar el problema de mobilitat a tota la zona metropolitana. La resposta hauria pogut servir per a qualsevol gran capital europea. Grans aparcaments i millores exponencials del transport públic no contaminant. Tots tenim receptes. La transició energètica per substituir les emissions de CO2 per renovables i anar reduint el pes de l'energia nuclear, existeix als països més desenvolupats. Benvinguda sigui. Ara bé, i als països emergents? Què està passant realment a la Xina -a ciutats com Pequín, l'aire és irrespirable tres quartes parts de l'any-, Brasil, Indonèsia -on s'hi afegeix la crema dels boscos tropicals-, Nigèria, l'Índia i d'altres? Les dades no enganyen. El nostre planeta s'està escalfant i, si no frenem abans de temps, tindrà efectes desconeguts per a la humanitat. Se soluciona conscienciant i treballant. Donant exemple i arreglant primer el que tenim més a prop.
