Un policia destinat a Igualada el jutgen aquesta setmana per posar denúncies falses de trànsit a companys de feina de la seva mare. Li poden caure cinc anys de presó, sis d'inhabilitació i més de 10.000 euros de multa. Està previst que el seu cas quedi avui vist per a sentència. L'agent Fèlix, o el noi de la mare, sembla que es dedicava a multar els treballadors de l'empresa on la seva progenitora estava empleada. Els sancionava sense motiu per parlar pel mòbil, per no dur el cinturó cordat o per saltar-se un estop. A més i segons la fiscalia, ho feia amb la signatura electrònica de companys seus, actuant amb traïdoria. La primera qüestió sobre la qual inquirir són els motius pels quals multava persones que compartien feina amb qui el va parir. Me l'imagino arribant a casa seva després d'un avorrit dia de patrulla per l'Anoia i, quan la mama li posava el sopar a taula, ella maldeia dels col·legues, narrant preteses ofenses d'aquelles que a vegades succeeixen (reals o imaginades) als centres laborals. I ell, induït o per iniciativa pròpia, practicava unes revenges menors, a l'abast dels seus mitjans: amb un talonari digital els sancionava amb dos-cents euros i allò que fa tanta ràbia: la pèrdua de punts del carnet. Sobretot si és una falta no comesa.

Si es demostra el que ha fet, li caurà la mundial i el pèl. El delicte és falsedat en document oficial. Quan conegui la pena, a dins o fora de la presó li convé fer-se mirar per un psicòleg aquesta pulsió que li va sortir contra els que ell creia que anaven contra la matrona de casa seva. A més de la seva pretesa falta segons el codi penal, ho agreujaria haver-ne comès una d'abús de poder. Eixamplant el focus, cal preguntar-se quants casos d'aquests arriben a ser depurats. Enfocant només en els membres de la justícia i de les forces anomenades d'ordre o seguretat, temo que passaria com amb els de pederàstia. Si es comencen a saber, en sortiran per totes bandes. Sostinc aquesta teoria amb dos fonaments: les eines per reprimir aquestes accions són ells mateixos i molts dels investits amb maça o plaques i pistoles normalment se senten apoderats per fluir per sobre de tots els altres. Alguns per alteració de la realitat, manca d'empatia, sentit de classe, falta de formació de base per assumir un rol tan delicat com el seu i instint de protecció gremial. Els capellans usen les seves armes corporatives a partir de la discreció i l'ocultisme de la realitat. Ells disposen d'eines que els faciliten provar de ser impunes.

Els fiscals en un tribunal veuen culpables pertot arreu. Parlen i sobretot actuen a partir d'aquesta dinàmica. En els controls de carretera, jo m'he sentit fulminat per la mirada del cap de l'escamot instal·lat en un punt anònim. Veiem a cada moment actituds discriminadores sobre persones que expressen una ideologia que no és la que cor-respon amb la d'un agent o el grup al qual pertany. O sobre persones «sospitoses» per la manera de vestir o l'aspecte «ètnic», per no dir racial i entrar a un nivell encara més greu. Amb tots aquests elements i per una qüestió purament estadística, la majoria de les injustícies generades pels que les han d'impedir en una comissaria o bé en un tribunal deuen quedar silenciades. La paraula o un document d'un ciutadà de peu sempre té un valor de càrrega inferior a la d'un oficial d'alguna administració. I en les accions en les quals algú se sent víctima d'algun mal ús oficial, la primera reacció és deixar-ho estar per por de les conseqüències. Si es decideix passar al mode reclamant, el calvari d'accions serà llarg i tortuós. Sense anar més lluny, el poli que sancionava a gust de la mare haurà d'explicar-se cinc anys després. Cinc.