Diu el tango que vint anys no són res, però es veu que quaranta tampoc no són gran cosa. Fa quaranta anys es vivia el compte enrere de les primeres eleccions municipals, a celebrar el 3 d'abril, i aquest diari havia obert una mena de consultori perquè els ciutadans enviessin preguntes als candidats. Un bon indicador de les seves preocupacions. I resulta que preguntaven coses com ara on aparcarien els cotxes si s'implantaven noves illes de vianants. Una pregunta ben actual! La formulava el lector J. Claret al candidat socialista de Manresa, Joan Cornet, que finalment seria elegit alcalde, però això llavors encara no se sabia perquè no havia passat. «És partidari de l'increment de les zones qualificades com a illes de vianants? En cas afirmatiu, com solucionaria el problema de l'aparcament en les zones pròximes?», era la pregunta. Resposta: parlar-ne amb tothom perquè ningú no s'enfadi. «El vianant hi surt guanyant, i això és important, però és clar que també cal tenir en compte que el botiguer no ha de sortir-ne perjudicat». De manual. I un clàssic: potenciar el transport urbà per alleugerir el trànsit al centre. Com si fos avui.
