21 de març de 2019
21.03.2019

500 anys del Capítol del Toisó d'Or a Barcelona

20.03.2019 | 23:48

Del 5 al 8 de març del 1519 es va celebrar –al Cor dels Canonges de la Santa Església Basílica Catedral Metropolitana de la Santa Creu i de Santa Eulàlia de Barcelona– el XIX Capítol de l'insigne Orde del Toisó d'Or, convocat pel seu sobirà i gran mestre, el rei Carles I de les Espanyes, en la seva qualitat de duc de Borgonya.

El Toisó d'Or és un Orde dinàstic, capitular o de Collar i de Fe, per diferenciar-lo dels ordes militars, segles X-XIV (cavallers, entre guerrers i monjos, amb l'esperit de la creu i l'espasa) i els que ho són de mèrit, a partir del segle XIX (institucions no nobiliàries però que, en algun cas, poden ennoblir). Es tracta, doncs, d'ordes que apareixen a partir del segle XV, que no són territorials, i que, generalment, van indissolublement associats a un Príncep i als seus successors ius sanguinis. El Toisó d'Or va ser fundat per Felip el Bo, duc de Borgonya, el 1430; a través de Felip el Formós –casat amb Joana I de Castella– va passar als Àustries d'Espanya; i amb el rei Carles II –en nomenar el duc d'Anjou com a hereu a la Corona– l'orde quedà sota la sobirania dels Borbons d'Espanya.

El Toisó d'Or és una corporació de cavallers nobles, amb el numerus clausus de 51, escollits i vinculats per un jurament de lleialtat al Gran Mestre, i que passen a ser confrares iguals entre si, sense poder ingressar a cap més orde, llevat que –del qual– en siguin sobirans. El seu objectiu primordial és glorificar Déu, defensar la Religió, i fomentar la virtut i els bons costums, sota l'advocació de Sant Andreu, que era el patró de la Casa de Borgonya. Són motiu d'expulsió la traïció, la covardia i l'heretgia; tot i que, amb els anys, s'ha produït l'evolució en l'ortodòxia de l'orde, i, sobretot en el dar-rer segle i mig, no tots els nous membres són homes, nobles, monàrquics o catòlics. Sense tenir en compte la reina Isabel II que fou Gran Mestra de l'Orde, només s'ha produït la incorporació de quatre dames en la persona de les reines Beatriu dels Països Baixos i Margarida II de Dinamarca el 1985, Elisabet II del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord el 1988, i de la princesa d'Astúries, de Girona i de Viana Elionor de Borbó el 2015. El rei Joan Carles I, en el seu regnat, va crear 24 cavallers i el rei Felip VI, com a 22è Gran Mestre, només ha lliurat el Toisó d'Or a la seva filla primogènita.

Aquest orde s'inspira en la llegenda mitològica dels Argonautes però, en ser pagana, el bisbe de Nevers i canceller de l'orde, en el primer Capítol, va proposar la seva substitució per la història de l'heroi bíblic Gedeó, que va rebre un senyal del Cel amb una pell de moltó (toisó) que li augurava la victòria enfront els madianites.

La Ciutat Comtal, ara fa 500 anys, va rebre –amb veritable exultació– el Cèsar Carles, l'artífex d'aquell Capítol que suposava, en el decurs de tres dies, convertir Barcelona en la capital del món, on es trobaven, com en una mena de premonició de l'actual G-8, tot el poder polític, militar i econòmic de l'Occident d'aleshores.

Una desfilada –amb mantells vermells, el color de l'orde, i la insígnia del Velló d'or penjant d'un collar– icònica, triomfal i vivent dels valors renovats de l'esperit cavalleresc, de l'honor, de la noblesa, de la generositat, de la fidelitat i de la lleialtat, en aquest cas, al rei i a qui, pocs mesos més tard, es convertiria en l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. En aquest Capítol varen ser investits com a cavallers del Toisó d'Or, entre d'altres, el rei Cristian de Dinamarca; el rei Segimon de Polònia; Federico de Toledo, duc d'Alba; Ferran Ramon Folch, duc de Cardona; etc.

Els setials del cor catedralici guarden memòria d'aquesta magna i excepcional trobada de l'orde dinàstic de més importància de tots els temps, i la primera que es feia fora de Flandes, amb les armories de tots els cavallers convocats, uns blasons exquisidament pintats en el respatller de cada setial per Joan de Borgonya: 50 de pertanyents als cavallers, el del Sobirà Gran Mestre, el de l'emperador Maximilià (traspassat el 12 de gener del 1519), 6 respatllers amb frases laudatòries, 4 amb les divises de Borgonya i 2 amb les dates del Capítol. Una verdadera obra d'art al bell mig de la seu de Barcelona, en una mena de catedral de fusta dins la catedral de pedra, amb les agulles gòtiques que coronen els setials, obrint-se pas en l'espai per buscar el cel, i enfilar-s'hi com l'oració renovada i fidel dels cavallers del Toisó d'Or d'aquell 1519.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit