Cayetana (Álvarez de Toledo, marquesa de Casa Fuerte) afirma que «si un senyor entra disparant trets és més fàcil de neutralitzar que quan surten moltes persones en una suposada legítima votació dient que democràcia és votar». D'aquí en dedueix que l'independentisme català és «més perillós» que l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer del 1981. El de Tejero i Milans del Bosch.
El tinent coronel Tejero Molina va entrar al Congrés de Diputats el 23 de febrer del 1981 engegant trets de subfusell mentre Milans del Bosch treia els tancs al carrer a València i a les principals casernes hi havia pressions d'alguns caps per sumar-se al cop. Si el cop hagués triomfat, hauria establert una dictadura militar amb complicitats civils. Espanya no hauria perdut cap província, però sí, la democràcia.
Si l'independentisme català assolís els seus objectius pels mitjans amb què ho intenta, és a dir, a cop de votacions, manifestacions i lleis, Espanya perdria quatre províncies però mantindria la democràcia tal com l'estableixen la Constitució i les institucions. Cayetana considera que és més greu perdre quatre províncies que perdre la democràcia? Objectivament, no és ben bé això el que diu. Quan considera una amenaça més greu que l'altra és perquè la veu més difícil d'aturar. Però el 23-F va anar d'un pèl que no triomfa. Es va aturar, però no amb facilitat. En canvi, la suposada DUI catalana es va autodissoldre sense plantar cara.
Ara bé, el fracàs del cop va desinflar el potencial colpista de les forces armades, mentre que després de l'aplicació del 155 i de la detenció i empresonament dels Jordis i dels consellers del Govern que no havien marxat, l'independentisme no només no es va desinflar sinó que va incrementar el nombre de vots en les eleccions autonòmiques del 21 de desembre.
Després del 23-F els grans partits espanyols es van posar d'acord per estirar la palanca del fre i reconduir la Transició cap a uns paràmetres que calmessin els militars. La LOAPA, que limitava les autonomies, en va ser un exemple. Si l'independentisme és més difícil d'aturar, ¿no mereixeria un pacte d'Estat «tranquil·litzador» de més extensió i profunditat que el produït després del 23-F? No caldria una reconducció?
Però no és aquesta la visió del partit de Cayetana Álvarez de Toledo, ni del d'Inés Arrimadas, ni del de Santiago Abascal. Potser perquè als votants sempre se'ls pot «dispersar».
