21 de març de 2019
21.03.2019

Josep Mestres Cabanes

20.03.2019 | 23:48

Francesc Vilà Noguera, director del Museu Comarcal de Manresa, va explicar la figura de Josep Mestres Cabanes, arran de la visita que socis dels Amics de l'Art Romànic del Bages van fer a la fundació de l'artista, que presideix la seva filla Isabel Mestres, ubicada al número 17 del carrer Sobrerroca. Vilà va fer un recor-regut per les diverses sales d'exposició, després d'explicar la biografia del personatge: va néixer just al davant, on hi ha el Pou de la gallina, el 1898. Estudia a Casa Caritat i es forma a l'Escola d'Arts i Oficis situada a Sant Ignasi, on té de professors el pintor Francesc Cuixart i l'arquitecte Ignasi Oms. Va entrar com aprenent al taller del pintor i escenògraf Bonaventura Corrons, del començament del carrer Sobrerroca. De jove, es trasllada a Barcelona per fer d'aprenent al taller de l'escenògraf Salvador Alarma, que es caracteritza pel seu realisme. Prossegueix els estudis a l'Escola de Belles Arts de Llotja, amb el mestre de perspectiva Josep Calvo Verdonces. Als anys 20, l'envien a Buenos Aires, per tal de decorar el teatre Cervantes. Anirà sovint a Madrid, on treballa en l'escenografia de sarsueles del mestre Torroba. El que li donarà més prestigi a partir del 1941, quan es fa càrrec del taller del Gran Teatre del Liceu, serà l'escenografia de les òperes, que complementarà amb les revistes musicals i sarsueles. Format com a escenògraf, pintor de cavallet i amb estudis importants de perspectiva clàssica, de caire renaixentista, il·lusionista, que organitza l'espai geomètricament per tal que tot càpiga al seu lloc. El 1964 escriu la seva obra principal: Tratado de perspectiva, on recull l'angle mestre de l'escenografia. Del 1927 al 1970 va ser professor de perspectiva i escenografia a l'Institut del Teatre de Barcelona. I des del 1956, catedràtic de perspectiva a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Aplica el criteri escenogràfic en la seva obra, té molta traça a l'hora de pintar paisatges urbans, on també fa lluir la capacitat per organitzar l'espai. I la llum és un dels seus referents, protagonista de la seva obra. Una pintura realista com a criteri estètic i fins i tot ètic, afí al seu pensament conservador en tots els sentits.

Dins l'edifici de la fundació s'exposen obres primerenques, com paisatges del Bages del 1914, treballs d'escenografia influït per Corrons i Muncunill, aquarel·les corresponents als primers treballs barcelonins, encàrrecs del taller Alarma on treballa, tant pel comte Güell com en decoracions murals d'edificis burgesos, interiors d'esglésies, o d'àmbits teatrals. Cal remarcar l'apartat dedicat a la nissaga dels Mestres Cabanes. L'obra plàstica, formada per pintura, escenografia (expert en decorats i diorames), disseny gràfic per encàr-rec dels anys 30, en estil Art déco, i esbossos, així com la biblioteca i l'arxiu documental completen els fons de la Fundació Josep Mestres Cabanes, que s'estableix l'1 de gener del 1989, recollint una part important de l'obra de l'artista, amb la condició que s'exposi de manera permanent. Inicialment, com que no existeix l'espai, l'obra es queda a casa seva, fins que sorgeix la fundació, que recollirà una cinquantena d'obres exposades prèviament al vestíbul de l'ajuntament. L'any 1960, Mestres ja havia fet una primera donació d'uns diorames de l'òpera Aïda, a l'Ajuntament de la ciutat, que van quedar dipositats al museu. Quan aquest reobre el 1977, se li dedica una sala i aleshores fa donació d'altres obres: dues pintures de la catedral de Burgos i alguns temes d'estudi de les seves lliçons de perspectiva. Josep Mestres mor a Barcelona el 17 de setembre del 1990. Poc temps després, el museu habilita definitivament una sala especial on acollir la col·lecció per tal de fer efectiva la donació. Paral·lelament, la fundació continua existint, amb la seva filla al capdavant com a presidenta que adquireix el compromís que l'obra familiar de casa seva passarà a la fundació. Fa 5 anys, va cedir de manera efectiva la propietat de l'obra a la fundació, que ha passat a ser titular de l'edifici del carrer Sobrerroca i de la col·lecció que s'hi conserva. Així, ara la ciutat té la col·lecció més gran sobre la seva obra, de les que existeixen arreu. En total, unes 500 unitats inventariables.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper.