Les dates rodones no són més importants que qualsevol altra, però tenen el poder de fer-nos prendre consciència del temps. Avui falten exactament cent dies perquè ICL deixi d'abocar mineral al Cogulló, i aquesta coincidència numèrica ens recorda que alguna cosa està a punt de canviar al Bages. Després de mig segle creixent, el runam assolirà d'aquí a cent dies justos les seves dimensions màximes i, tot seguit, iniciarà el recorregut invers. Quan s'esgoti el temps concedit per la Justícia per culminar el Cogulló, aquest dipòsit serà una muntanya de 235 metres d'alt (l'edifici més alt de Barcelona en fa 157), amb una superfície equivalent a nou camps del Barça i un volum com cent llacs de l'Agulla. Començarà un lent procés de restauració que ICL portarà a terme combinant reutilització del mineral, optimització de l'extracció i dissolució. Quedarà un enorme jaciment explotable i les empremtes d'un llarg litigi. La restauració serà lenta i durarà dècades, però l'important és que no tardem a veure que el decreixement, per fi, ha començat.
