23 de març de 2019
23.03.2019
Regió7

Si tot fos de tots

23.03.2019 | 00:17
Si tot fos de tots

L'edifici dels sindicats és un d'aquells punts de referència recurrents que tenim els manresans per situar-nos al plànol i orientar-nos o orientar algú. Abans, en temps de Franco, en dèiem «el sindicat» perquè només n'hi havia un, de sindicat; ara és l'edifici «dels sindicats», en plural, perquè les instal·lacions se les reparteixen entre... dos. Són els dos que a qualsevol lector li vindran al cap sense necessitat d'anomenar-los, els dos que reben més diners dels pressupostos de l'Estat i els que tallen el bacallà. L'any 2001el vell edifici va ser enderrocat per problemes estructurals i al solar que ocupava s'hi va construir l'actual, a imatge i semblança de l'anterior: igual de fred i sense cap gràcia, però nou, això sí. En poc més de quinze anys de vida a la façana s'hi han anat acumulant pintades de tota mena sense que mai ningú hagi tingut l'esma d'esbor-rar-les. Vist en conjunt, la imatge que ofereix aquell edifici provoca vergonya aliena, però als que en tenen l'usdefruit no sembla preocupar-los gaire. Els és igual que algú hi pinti «Visca el Barça» com que hi posi «Fora el rei», podeu estar segurs que no ho netejaran. I si quedés espai per pintar-hi «Tots a la vaga» tingueu l'absoluta certesa que aquella consigna serviria per a totes les vagues de tota mena que es poguessin convocar a Manresa en les pròximes dècades. Quan passes pel Passeig i se te n'hi van els ulls, no et queda cap dubte que la desídia dels que administren aquell edifici és total i a prova de bomba, d'un passotisme absolut. Tapar tantes pintades i tornar una certa dignitat a la façana seria tan fàcil com destinar-hi uns quants pots de pintura blanca, però ningú fa el gest, potser perquè cap dels que fan ús d'aquell espai no se'l sent seu.

Parlo de l'edifici dels sindicats perquè no n'he vist cap altre a Manresa tan degradat, però podríem fer una llarga llista de tots els espais d'ús comú que qualsevol desaprensiu es veu amb cor d'empastifar sabent que ningú li reclamarà res. Deu ser per això que els que se senten a l'avantguarda de totes les lluites socials i posseïdors d'un dret diví per fer el que els roti, quan surten a penjar cartells armats d'una galleda amb cola sempre s'acarnissen amb els contenidors, amb els armaris metàl·lics dels semàfors, amb les marquesines dels busos o amb les pilastres del Passeig. Ho deixen tot fet un fàstic i queden tan tranquils. El somni d'un món on tot fos de tots sempre s'esvaeix davant la deixadesa o la desaprensió dels que es pensen que el que és de tots no és de ningú.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit