Si tot fos de tots

L'edifici dels sindicats és un d'aquells punts de referència recurrents que tenim els manresans per situar-nos al plànol i orientar-nos o orientar algú. Abans, en temps de Franco, en dèiem «el sindicat» perquè només n'hi havia un, de sindicat; ara és l'edifici «dels sindicats», en plural, perquè les instal·lacions se les reparteixen entre... dos. Són els dos que a qualsevol lector li vindran al cap sense necessitat d'anomenar-los, els dos que reben més diners dels pressupostos de l'Estat i els que tallen el bacallà. L'any 2001el vell edifici va ser enderrocat per problemes estructurals i al solar que ocupava s'hi va construir l'actual, a imatge i semblança de l'anterior: igual de fred i sense cap gràcia, però nou, això sí. En poc més de quinze anys de vida a la façana s'hi han anat acumulant pintades de tota mena sense que mai ningú hagi tingut l'esma d'esbor-rar-les. Vist en conjunt, la imatge que ofereix aquell edifici provoca vergonya aliena, però als que en tenen l'usdefruit no sembla preocupar-los gaire. Els és igual que algú hi pinti «Visca el Barça» com que hi posi «Fora el rei», podeu estar segurs que no ho netejaran. I si quedés espai per pintar-hi «Tots a la vaga» tingueu l'absoluta certesa que aquella consigna serviria per a totes les vagues de tota mena que es poguessin convocar a Manresa en les pròximes dècades. Quan passes pel Passeig i se te n'hi van els ulls, no et queda cap dubte que la desídia dels que administren aquell edifici és total i a prova de bomba, d'un passotisme absolut. Tapar tantes pintades i tornar una certa dignitat a la façana seria tan fàcil com destinar-hi uns quants pots de pintura blanca, però ningú fa el gest, potser perquè cap dels que fan ús d'aquell espai no se'l sent seu.