Aquesta setmana la política institucional al nostre país ha arribat a un punt de degradació que crec -no sé si crec o espero que sigui així- que serà difícil de superar.
Ha esclatat el conflicte dels llaços grocs i pancartes en campa-nya -la Junta Electoral diu que s'han de retirar dels ajuntaments i espais institucionals. El president Torra ha actuat com ens té acostumats l'independentisme processista: de forma simbòlica alhora que inútil per assolir l'objectiu de la independència com el d'ajudar els presos.
Torra sabia que acabaria retirant el llaç de la Generalitat, però entremig ha fet baixar al fang la Sindicatura de Greuges, per fer veure que no fa cas a les exigències de la Junta Electoral -és clar, és espanyola, tot i que sembla que no li importa presentar-se a les eleccions també espanyoles-, posar el Síndic en un paper que no li toca i així donar munició a Ciutadans. Jugada mestra!
El Síndic, que ha fet una feina ingent elaborant informes demanant a la Generalitat que actuï i posi recursos davant la pobresa energètica, el dret a l'alimentació, el dret al lleure dels infants, que compleixi amb la renda garantida, etc., informes, estudis i recomanacions dels quals el Govern de la Generalitat no ha fet ni cas.
Ni cas. Tot i que també hem sabut aquesta setmana que la pobresa a Catalunya torna a augmentar i ja afecta el 24% dels catalans i catalanes. Sembla que no importa a ningú del Govern, les xifres. Poden viure tan tranquils sabent que dels 4.000 milions d'euros de la retallada que van fer en salut, educació i habitatge el govern CiU-PP, el govern actual només n'ha recuperat 1.800. No ho dic jo, ho diu ECAS, l'entitat catalana més prestigiosa en temes socials. No hi haurà diners per fer el que demana el Síndic, però la polèmica dels llaços, lluny d'acabar-se i a falta de programa -ja han dit que aniran a Madrid a bloquejar- ens la faran durar al llarg de tota la campa-nya. I com diuen en castellà, «vamos para bingo» en arrossegar pel fang la política institucional.
Els càrrecs electes de Catalu-nya en Comú Nuet i Alamany «fitxen» per ERC. L'excusa: que els comuns han abandonat el sobiranisme. Això no se sosté com a argument, quan qui encapçala la llista dels comuns a Madrid és Jaume Asens. Si han marxat és estrictament per cadires, res ha canviat en la proposta dels comuns quant a idees o programa.
Un exemple més d'incoherència que a Manresa la ciutadania hem pogut comprovar en pell pròpia: a principi de mes ambdós eren a la ciutat, en un acte polític per donar suport a... ERC? No! a la llista de la CUP! Potser encara no havien rebut l'oferta dels republicans.
ERC té tot el dret de nodrir les seves llistes de trànsfugues, només faltaria. I de fet els deu haver estat fàcil, ja que a les noves formacions a més a més de persones compromeses des de sempre, altres que provenen de l'activisme... hi ha «aterrat» també gent que no ha viscut aquest treball orgànic i de base i que entenen la política com a trampolí personal. Per això han creat partits al marge que no sabem ni qui els compon ni per quin sistema els han escollit com a líders. En el cas de la senyora Alamany es diu NOVA -quina ironia.
Acabo amb una abraçada i una reflexió. L'abraçada a tots els amics i amigues d'ERC, militants de base que es trenquen les ba-nyes cada dia per poder fer llistes als municipis, lluitant des de plataformes socials, pagant la quota... i que veuen, amb l'excusa que cal eixamplar la base, com els posen a les llistes persones amb les quals fins ara confrontaven en idees i a les quals no han votat per representar-les.
La reflexió: això NO VA. Així no s'eixampla la base i es condicionen pel futur pactes entre les esquerres. Si és que mai Esquerra vol tornar a fer polítiques d'esquerres, és clar. Jo els espero.
