Quan era petit ja era un entusiasta del cinema, als deu anys no em perdia ni una de les sessions dobles de duro a la mítica i manresana Sala Loyola; va ser en aquelles èpoques quan vaig sentir la teoria que ens manipulaven a través de la gran pantalla, inserint fotogrames ocults que en dècimes de segon ens projectaven una imatge que ens condicionava, per exemple a consumir Coca-Cola, per posar un dels exemples més populars. No sé si allò em va convertir en addicte al beuratge però sí que em va provocar addicció al cinema, ja que em passava bona part de la pel·lícula a la recerca del fotograma perdut.

Aquesta eixelebrada teoria del subliminar no devia ser gaire diferent de la que ara contagia les ments preclares de la Junta Electoral Central amb els llaços grocs; però veient com van les coses ja m'estic preparant per fer front a possibles noves mesures que puguin dictar, per foragitar el groc de la nostra vida. He retirat de la meva col·lecció particular de música el Yellow del submarí dels Beatles i el que dona títol a un dels primers hits de Coldplay. En Bob Esponja, els Simpson i el Marsupilami ja han estat esborrats de les meves preferències televisives. El blat de moro, els polos de llimona, l'allioli i la truita a la francesa, són elements prohibits a la dieta. M'esperaré a fer un canvi de mobles per evitar les influenciadores i provocadores lletres grogues de l'Ikea, passaré ràpid per la secció de congelats del supermercat sense mirar l'uniforme groc del capità Pescanova, per molt just de temps que vagi no penso agafar cap taxi a Barcelona, he llençat a les escombraries la guia de telèfons i evidentment les susceptibles pàgines grogues, que els meus amics no s'estranyin si no troben cap emoji groc subversiu en els missatges de WhatsApp i, encara que en sigui molt fan, prometo no tornar a veure la Judi Garland cantant pel camí de rajoles grogues del màgic d'Oz. Això sí, us he de confessar que el que m'està costant més és renunciar als gintònics amb tònica Schweppes mentre no canviïn l'etiqueta de l'ampolla o el color de les llaunes.

Malgrat les mesures de protecció adoptades, segueixo convençut del meu vot a les properes convocatòries electorals i em preocupa. Després d'una anàlisi a fons he arribat a la conclusió que no és cap d'aquests grocs subliminars el que m'està afectant les neurones del criteri polític i per això em permeto humilment recomanar a la junta que es plantegin suprimir un altre groc capciós i decisiu a l'hora de regirar-nos la intenció de vot: el que hi ha a la franja del mig de la rojigualda espanyola. Com pot ser que tan il·lustres cervells analistes del comportament ciutadà encara no s'hagin adonat de quin és el groc perillosament ofensiu?! Que ho subratllin amb retolador fluorescent... groc no, eh?