Els dogals es posen i les dagues es claven. «La Gwenda li va clavar la daga al coll, just per sota de la mandíbula», escriu Ken Follet a Un món sense fi. «Tu clava'm la daga al coll que jo abandonaré el cos», diu la cançó La daga, de Ferran Palau (2015). «Fer-se o posar-se el dogal» és, segons el diccionari, «provocar la pròpia perdició».

Al darrer ple municipal de Manresa la portaveu convergent, Àuria Caus, va criticar que «entre nosaltres ens posem la daga al coll». Devia referir-se al dogal, perquè l'altra possibilitat ens portaria a imaginar els regidors amenaçant-se amb ganivets esmolats. Una imatge inquietant.

Si en lloc de la daga pensem en el dogal, se'ns afiguren els membres consistorials passant-se llaços escorredors de corda al voltant del coll mentre fan equilibris sobre un filferro. Que és el que, al seu parer, provocaria la moció de la CUP sobre les estelades i els llaços grocs a la façana de la casa consistorial. Penjar o despenjar, aquesta és la qüestió tant per als símbols com per als governants amenaçats de daga o dogal.

Continuant amb el diccionari, «posar el dogal al coll a una persona» significa «fer-lo esclau». Diuen que tothom és esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis. Els ajuntaments són esclaus dels textos que voten o proclamen. Fa un any i mig l'alcalde Junyent va llegir una declaració signada per quatre grups municipals, que sumen majoria sobrada, en el qual es comprometien que «mentre hi hagi presos i preses polítiques, l'Ajuntament penjarà un llaç groc a la façana de l'edifici consistorial (plaça Major, 1) per reivindicar-ne l'alliberament». Com que no es va votar, la declaració no comprometia legalment; només políticament. Ai, els compromisos polítics! Dijous la CUP va reclamar al ple municipal que transformés aquell compromís en un acord oficial, formalment votat i registrat a l'acta corresponent. El govern municipal li va contestar que si un jutge els diu que despengin, ells despenjaran, i que no és hora de jugar a veure «qui té més nassos» (els nassos són repositoris de testosterona).

No cal barrinar gaire per entendre-ho: si desobeeixen, la sentència d'inhabilitació li caurà a l'alcalde, no als regidors de la CUP. I Junyent vol ser alcalde quatre anys més per fer coses, ara que ja ha sanejat els comptes municipals. Sanejar està bé i és necessari, però inaugurar sol venir més de gust.