Ha començat el judici contra Joaquín Benítez, autor confés d'abusos a menors quan era professor de gimnàstica en un col·legi dels Maristes a Barcelona. El seu cas va obrir l'aixeta per la qual no han parat de rajar denúncies tant a la justícia com als mitjans de comunicació, i que no afecten només aquella escola sinó altres centres i altres activitats de l'Església catòlica en relació amb la mainada. Fins i tot l'admirada Escolania de Montserrat hauria estat escenari de fets dels quals la màxima autoritat abacial en va ser coneixedor. No hi ha setmana que no apareguin nous casos, persones que fins ara han estat callades i que s'han decidit a sortir quan han vist que altres també ho havien fet. Podem esperar-ne molts més?, és una pregunta que segurament es formulen tots aquells que pateixen pel desprestigi de la confessió majoritària, que durant molts segles ha guiat la moral i ha formulat la norma del bé i del mal per a una gran part de la Humanitat. El precedent d'altres països on l'escàndol va començar abans ens porta a témer que n'hi ha per estona.
Fa quaranta anys, a l'aire de la Transició i els seus vents sacsejadors, el grup La Trinca va publicar la cançó «El meu col·legi» sobre l'educació en temps franquistes. Una de les estrofes deia així «'Las manos sobre el pupitre' / l'hermano ens deia, / però ell de la butxaca / mai se les treia. / Que fóssim 'puros y castos' / ens predicava, / mentre fent la mà morta / ens grapejava». Sens dubte que els trincaires tenien una voluntat d'estripar i escandalitzar, però dins d'un ordre, perquè s'adreçaven a un públic familiar que no hagués admès segons quins excessos. Si van incloure aquests versos en una de les seves cançons va ser des de la convicció que la majoria del seu públic els entendria perfectament i no els trobaria absurds, perquè responien a una brama molt estesa de la qual tothom havia sentit comentar algun episodi, fos de forma directa o indirecta, amb base o exagerat. La idea que hi havia religiosos, i seglars també, que «fotien mà» a la mainada era molt estesa, i no provocava cap alçament d'indignació popular.
Avui es consideren inacceptables molts abusos que fa mig segle estaven integrats en el paisatge. Llavors també eren abusos, però perpetrats dins un sistema de domini i resignació que afortunadament ha canviat, i molt. Aquell passat truca a la porta, i no serà jutjat des dels pressupòsits de llavors sinó des dels actuals.
