Anem a pams, fa 15 dies i en el darrer badant, m'explanava en una sèrie de consideracions envers la situació que vivíem amb relació a les actituds enfrontades, en el camp de la psicologia, entre els seguidors de Freud i els seguidors de Skinner; poso noms per tal de personalitzar; als humans ens agrada molt personalitzar, aquí rau una de les raons de no trobar camins de consens o de trobar aspectes comuns que ens permetin avançar amb sinergies dels diferents camps.

Permeteu-me fer un comentari al voltant de les primeres paraules de l'article d'avui, he escrit 15 dies, una expressió ben catalana, 15 dies, i és que, de cada 2 setmanes, en lloc de dir-ne 14 dies o dues setmanes, ho expressem així, i en guanyem un, una altra manera d'estalviar, aquesta vegada en dies.

Cal situar les disquisicions, que encara perduren, entre els seguidors d'un camp i un altre: la psicoanàlisi i el conductisme. I vaig fer servir els comentaris sobre un llibre, que qüestionava la llibertat de les persones a l'hora de decidir. Una excusa per comentar que les actituds maniquees, duals i confrontades han existit sempre i que, en el camp de la psiquiatria i de la psicologia, no podia ser diferent.

Simplificant, sembla que tenim per un costat les persones que parlen de la consciència personal i de les influències de les emocions i sensacions inconscients en la conducta i les decisions personals; i per un altre costat les persones convençudes que és l'entorn i els seus estímuls en la conducta, en aquest cas, el conductisme de Skinner proposava que la conducta modifica l'entorn i les decisions posteriors.

Aquesta dualitat, en dècades posteriors va trobar un paradigma que intentava aglutinar noves formes d'aproximació a la comprensió de la conducta humana i de les maneres de desenvolupar malalties i disfuncions psiquiàtriques. Es parlava, i es parla, d'una aproximació bio-psico-social. Aquesta aproximació va permetre incloure un aspecte que estava amagat en la confrontació entre psicoanàlisi i conductisme, l'aspecte biològic. Va ser definitiu l'aparició de noves tècniques d'exploració del cervell, com la Tomografia Computeritzada (TAC), la Ressonància Magnètica (RMN) i posteriorment la PET (Tomografia per emissió de positrons). Son tècniques d'exploració del cervell, i la darrera, la PET, ja sé que sona fatal però és que s'anomena així en l'argot mèdic, permet explorar el funcionament de xarxes neuronals del cervell. I és que no podíem obviar el coneixement d'un òrgan fonamental en la conducta, i les emocions i sensacions, que ens permeti entendre com actuem els humans. Si per caminar i fer exercici necessitem bones cames, com no serà de necessari tenir un bon cervell, sense cap alteració i amb una bona estructura i funcionament de les xarxes de les neurones cerebrals?

Va aparèixer i es va reforçar el concepte de les neurociències, com un concepte que aixopluga i aglutina la biologia, la genètica, les emocions, la conducta i les relacions interpersonals, familiars i socials. D'allò psico i social, n'anirem parlant, espero sense badar gaire. Que la integració del coneixement de la conducta humana ho necessita.