La meitat dels residus sòlids que van a parar a la depuradora, on se suposa que no haurien d'arribar, són tovalloletes humides. El 2018 van ser 17 tones de tovalloletes. La informació difosa durant els darrers anys que posa en relleu l'enorme problema que generen ha fet disminuir una mica el nombre de tovalloletes llançades al vàter, però encara en són moltíssimes, i continuen embussant tot el que troben pel camí i provocant problemes que costa diners públics resoldre. Intentar convèncer els ciutadans que no llencin al vàter les tovalloletes (però tampoc altres productes, com ara bastonets de les orelles o tampons) és necessari i pot ser útil, però ho seria molt més exigir a les empreses que deixin de presentar-les com a biodegradables, denunciar les que ho facin per etiquetatge enganyós, obligar-les que retolin de forma visible que no es descomponen soles, i gravar-les amb un impost ecològic fort que en redueixi l'ús i compensi els costos que generen. Convèncer els ciutadans està molt bé, però el mal cal tallar-lo d'origen. I l'origen no és el ciutadà.
