El nombre de manresans residents a l'estranger ha passat en deu anys de 1.300 a 2.900, un increment del 125%. És una dada petita en comparació de les dels països i ciutats que generen grans onades migratòries, però és una xifra inusual per a una ciutat i un país acostumats a emigrar poc durant tot el darrer segle. Per primera vegada des que va començar la Revolució Industrial, els catalans emigren. I els manresans no són cap excepció. La raó d'aquest increment espectacular és doble: d'una banda, la crisi, que ha empès molta gent jove a guanyar-se la vida a Europa, i de l'altra, l'èxode de joves científics que han saltat la frontera per trobar un futur en els generosos programes de recerca del nord d'Europa. En el primer cas hi ha una barreja d'autòctons qualificats i de fills de la immigració que busquen noves destinacions; en el segon hi ha una part del millor talent que ha sortit de les universitat del país. En tots dos casos hi ha una gran pèrdua de talent. S'hi pot afegir el que fuig cap a Barcelona per les mateixes raons. La pèrdua de capital humà està sent alarmant.
