El Grup d'Estudis sobre Energia, Territori i Societat de la UAB ha elaborat diversos informes a partir de l'Enquesta a la joventut de Catalunya 2017, un dels quals analitza el jovent de les comarques centrals. És interessant la descripció que en resulta. Fem-ne cinc cèntims.
Estem parlant d'una mica més de 80.000 joves de 15 a 34 anys, que representen el 5% del jovent català i el 20% de la població total de les comarques centrals. El 18% d'aquests joves tenen nacionalitat estrangera (un percentatge menor que en el conjunt de Catalunya), la meitat dels quals són de països africans.
Resulta que, pel que fa a la formació, trobem de tot: un 26% dels nostres joves tenen estudis universitaris acabats, mentre que, en canvi, un 10% no va arribar a completar la formació obligatòria. Alhora, el 41% dels joves que resideixen a les comarques centrals són estudiants.
Pel que fa a la feina, la bona notícia és que un 35% dels joves ocupats ho estan en categories professionals altes (quelcom que els autors de l'estudi expliquen, en part, per les dinàmiques d'integració econòmica i laboral de les comarques centrals en l'àmbit metropolità).
Quant a condicions socioeconòmiques i de salut, s'ha de dir que la taxa de joves en risc de pobresa és del 31,5%, i que només el 48% del jovent d'aquí considera que té una salut molt bona o excel·lent (mentre que el 41% se sent angoixat/da o deprimit/da!).
Una dada positiva és que els preus més baixos del mercat immobiliari faciliten al nostre jovent una emancipació més ràpida, cosa que fa que el 48% d'ells estiguin emancipats, alhora que, en la franja d'entre 25 i 34 anys, el 43% d'ells ja tenen algun fill. Encara, els joves de les comarques centrals destaquen per una alta participació política -tant electoral com en actes reivindicatius.
Comparativament amb la resta del país, a la Catalunya Central estem lleugerament per sota de la mitjana catalana en la proporció de joves que estudien i en la de joves amb estudis universitaris (en part per la limitada oferta d'ensenyament superior al territori). Igualment, la implicació associativa és de les més baixes de Catalunya (només 1 de 4 joves participa en alguna entitat -les esportives a part).
A l'altra cara de la moneda, però, tenim la taxa d'atur juvenil (9,1%) i de temporalitat laboral (41%) més baixes de Catalunya, i una de les més altes d'emancipació.
En conclusió, doncs, en general, la realitat en què viuen els nostres joves està feta de llums i d'ombres, si bé la nostra joventut no és homogènia sinó diversa, i hi ha alguns grups juvenils que pateixen. A més, cal no oblidar que estem parlant de la situació global a la Catalunya Central, que amaga importants diferències internes -per exemple, entre les ciutats més grans de la nostra regió i les localitats més petites, o entre les zones més denses i les menys denses.
En tot cas, comparativament amb Catalunya, aquí hi ha millors condicions de vida, millor situació econòmica i millors condicions laborals per al jovent que en altres àmbits territorials, encara que també menys retenció del sistema educatiu i menys participació en entitats.
O sigui, que el got es pot veure mig ple o mig buit, perquè les dues coses són certes. Però potser el més rellevant és que la satisfacció amb la vida de la nostra joventut és força alta: el 85,5% la puntuen amb més d'un 7.
