A finals del segle XIX el magnat de la premsa nord-americana William Randolph Hearst va enviar a l'Havana Frederic Remington, un dels dibuixants del New York Journal, per il·lustrar la guerra civil que, segons les repetides notícies del diari, incendiava Cuba i martiritzava els residents nord-americans. Al cap de poc, Remington va enviar un telegrama explicant que no hi havia res per dibuixar perquè no veia cap guerra per enlloc. Hearst li va respondre amb un missatge que ha esdevingut llegendari: «Tu fes els dibuixos que jo hi posaré la guerra».
Ara no s'envien dibuixants a les guerres perquè s'han inventat la fotografia i el vídeo, però la frase de Hearst -l'home en qui es va inspirar el Citizen Kane d'Orson Welles- continua tenint plena vigència. El fotògraf no té la mateixa llibertat per inventar que un dibuixant, però si es busca amb dedicació no costa de trobar alguna anècdota per elevar a categoria. Dissabte passat l'anècdota era la imatge del que semblava l'agressió a un manifestant de Vox a Barcelona. I la categoria, naturalment, era el clima insuportable de violència que es viu a Catalunya a mans de l'independentisme supremacista i, segons la candidata Cayetana, també xenòfob. Dos milions de xenòfobs.
«La 'pacífica' Cataluña independentista», titulava l'ACB amb la foto a tota portada. El Mundo en feia la imatge principal de la seva. La complexitat d'un país no cap en una pàgina i la normalitat no és notícia, però una cosa és fer-se ressò del que surt de l'ordinari -al capdavall, el que tots fem en les converses de cada dia- i una altra inflar esdeveniments puntuals fins que ocupin la totalitat de la percepció i substitueixin la realitat. Hearst volia vendre diaris i es va inventar un infern inexistent a l'Havana, però no hem d'oblidar que aquell relat escalfava l'opinió pública per avalar una intervenció militar desitjada per Washington -i per les grans empreses que es repartirien l'economia de l'illa després de la guerra amb Espanya.
Hi ha centenars d'exemples de com la propaganda mediàtica ha preparat l'opinió pública per donar suport a guerres injustificables. Des de certs mitjans de Madrid s'escalfa l'ambient a favor d'una intervenció dràstica a Catalunya, en defensa dels bons espanyols esclavitzats per la massa separatista, tumultuària i violenta que es descriu en el judici. Sobretot, que la realitat no els espatlli el compliment de la sagrada missió patriòtica.
