Jordi Évole ha entrevistat el papa Francesc. L'enhorabona professional. Però amb l'exclusiva ha arribat la polèmica. El Sant Pare ha de concedir entrevistes d'aquesta mena? Albert Boadella, quan va estrenar Teledeum, va dir provocadorament que l'Església catòlica s'havia equivocat en renunciar al llatí i la missa d'esquena. Que els fidels d'una religió volen misteri incomprensible, no paraules de cada dia.

Déu no concedeix entrevistes, i la de Francesc converteix el Papa en una persona normal i corrent, amb dubtes i amb errors, subjecta a crítica. Un líder que busca justificar-se i que per tant és atacable. Quan el sedent al setial de Pere no concedia entrevistes, o només ho feia a mitjans controlats, se situava per damunt de les contingències opinatives i amb aquesta actitud recordava que el seu paper no és debatre sinó dictar doctrina. Els papes parlen a través de les encícliques, cartes plenes de veritat revelada que continuen les de Pau de Tars. Els papes parlen a la massa congregada a la plaça de Sant Pere des de la finestra de palau apostòlic. El Papa parla des de les homilies en les misses multitudinàries dels seus viatges. El Papa parla en els discursos a les recepcions de dignataris i a les audiències populars. Però no responia preguntes, perquè qui respon les preguntes d'un entrevistador li està cedint el control de l'agenda, la determinació dels temes sobre els quals es conversarà i la manera com se'n conversarà.

És bo que sigui així? Per als espectadors televisius, per descomptat que sí. Per a Jordi Évole i per a La Sexta, per descomptat que sí. Per a l'Església? Depèn de la concepció que en tingui cada creient. La superioritat carismàtica del Papa, la idea que amb el seu nomenament rep uns dons especials de l'Esperit Sant que el situen per damunt dels altres humans i el converteixen en «vicari de Crist a la Terra» (és a dir, que actua el lloc de Jesús, el veritable cap de l'Església, tot esperant el seu retorn el dia del Judici Final), és coherent amb el concepte d'una Església fortament jeràrquica i centralitzada, en la qual Roma locuta, causa finita, i en la qual el pontífex és infal·lible quan parla ex catedra i promulga dogmes que formen part de la llista de veritats inqüestionables de la fe. Per a un altre concepte d'Església, un papa que es deixa preguntar per Jordi Évole pot ser una novetat agradable. Una qüestió diferent és si en aquest concepte d'Església hi ha d'haver papes.