Deu ser per conjuncions astrals o per alguna cosa que supera allò terrenal que hi ha anys que són molt més susceptibles de passar a la història que d'altres. Parlo del 1979, un any de canvi i de transformació. Als nostres municipis es vivien moments de gran efervescència. La transició era la paraula de moda. El 3 d'abril, fa justament 40 anys, se celebraven les primeres eleccions municipals, després de 4 dècades de règim dictatorial. La democràcia es palpava perquè, per primera vegada, després de la Segona República, la ciutadania podia escollir els seus representants a l'Ajuntament. Era el reflex que les coses canviaven. Noves cares, noves il·lusions i, en pocs anys, canvis en molts dels nostres municipis. Noves formes, nova manera d'entendre els pobles i ciutats.
Fa 40 anys Regió7 tot just començava a caminar. Feia poc més de tres mesos n'havia sortit el primer exemplar. Havia començat un dilatat cicle de periodisme de proximitat que encara dura. Com ha passat en tots els altres àmbits de la vida, el diari s'ha anat adaptant a les noves realitats. De dues edicions a la setmana a la publicació diària. De l'àmbit territorial del Bages, el Berguedà i el Solsonès a cobrir més enllà de la Catalunya Central. Del creixement de l'edició en paper a la transformació digital actual. Fa 40 anys era el notari de les primeres eleccions democràtiques i, ara, torna a ser testimoni de les que estan convocades per a finals del mes vinent.
Aquell any, en fa 40, guanyava les eleccions, per primera vegada, Margaret Thatcher, la primera dona a assolir el càrrec de primera ministra i que va romandre fins al 1990 com a cap de govern. Ara, quan les tendències neoliberals s'han apoderat de bona part del planeta, és fàcil recordar-nos de la seva figura, de la seva capacitat de retallar serveis i de donar l'esquena als socis europeus. Una dona determinada a qui no va tremolar el pols per enviar la tropa naval britànica a les Malvines i gua-nyar la guerra als militars argentins que les havien ocupat per la força. En aquella època, un dels millors periodistes internacionals que ha tingut aquest país, Xavier Batalla, s'encarregava de fer una anàlisi de l'actualitat a Regió7.
I, ara quan líders mundials escollits democràticament tornen als discursos i accions pròpies de règims autoritaris, recordem de fa 40 anys la fugida per cames del dictador nicaragüenc Anastasio Somoza després que triomfés la revolució sandinista, en la qual van dipositar tantes esperances joves catalans, una part dels quals s'hi van desplaçar per col·laborar en camps de treball i altres iniciatives de perfil cooperatiu. 40 anys després, un dels líders de la revolució, el comandant Ortega, s'ha convertit en un repressor i en un personatge denunciat per vulnerar els drets humans.
40 anys donen per a molt i d'això en són reflex les pàgines de Regió7. Per haver debatut i aprovat el 1979, no sense pressions ni «afinades», l'Estatut de Sau, el primer de l'autonomia recuperada. Fins i tot per tenir present que aquell any Adolfo Suárez guanyava, per segona vegada, les eleccions, després d'haver estat capaç de facilitar la legalització del Partit Comunista i el retorn del President. Ara, quatre dècades més tard, Adolfo Suárez Illana, fill del que va afavorir l'obertura, irromp a la primera línia política com a segon de Casado per Madrid, i amb declaracions que el transporten molt més enrere del 1979, quan parlar d'autonomies i de llibertats et situava en la clandestinitat.
