Arribarà la Baixada dels Drets a ser tastada i testada pels manresans abans de les eleccions municipals? I si el ritme de les obres permet que tal cosa s'esdevingui, quin serà el veredicte? Explica aquest diari que la desaparició dels petits graons que suavitzaven la rampa provoca que aquesta assoleixi un grau de desnivell encara més incòmode que l'anterior. I aquest ja era bastant pronunciat: del 13%, superior al màxim autoritzat en els carrers de nova urbanització. És clar que els Drets no és un carrer de nova urbanització sinó un de molt antic, i el desnivell entre els extrems superior i inferior és el que és. Els graons ajudaven a suavitzar-ho, però en retirar-los el pendent que hauran d'escalar o desescalar els vianants passa a ser del 16%. Una enormitat. Un trencacames de pujada i un càstig als genolls de baixada.

En el seu moment també hi havia graonets per suavitzar el desnivell del carrer del Pòpul, entre la plaça Major i Santa Llúcia; van desaparèixer arran d'una visita del dictador Franco a Manresa, per tal que pogués anar en cotxe de l'Ajuntament a la Seu per la via més curta, i no els van tornar a posar. A la Manresa que condueix ja li anava bé. Però no ens consta que la finalitat dels Drets sigui la de convertir-se en una artèria de la circulació rodada.

De vegades pensem que els antics feien les coses perquè sí i que els moderns, com que som molt llestos, els podem esmenar la plana sempre i en tot lloc. Europa és plena de rampes suavitzades amb la intercalació de petits graons que redueixen el pendent experimentat pels caminants. Molta gent, a moltes ciutats diferents de països diferents, en segles diferents, va tenir la mateixa idea. Davant un desnivell es plantejaven que un únic pla inclinat ho seria massa, d'inclinat, però que unes veritables escales tampoc no hi encaixaven, de manera que provaven la solució intermèdia dels petits graons espaiats. Una altra alternativa era l'alternança de trams plans o quasi plans units per breus trams d'escales.

No és que les coses s'hagin de fer d'una manera determinada perquè és aquella com s'han fet sempre, però val la pena rumiar-s'ho un parell de vegades abans d'aplicar un criteri del tot diferent, ni que sigui perquè els qui estan acostumats a la manera antiga se sentiran incòmodes amb la novetat, i si aquesta implica algun desavantatge, com ara que la baixada fa més pujada que abans, no estaran contents.