Hi ha un fenomen lingüístic que consisteix que, de manera sobtada, apareixen un seguit de paraules que sembla obligat introduir-les en qualsevol discurs perquè aquest adopti un to distintiu. El més curiós i absurd és que són termes el significat dels quals (si és que en tenen) sovint queda fora de context. La qüestió és posar-les-hi com sigui, amb calçador, si es vol que el missatge sembli culte. Entrarien en el top d'aquest grup de mots absurdoimprescindibles sinergia, empoderar o empoderament, sostenibilitat, full de ruta i visualitzar. Vostès mateixos, faci'n el seu recompte. Ara, amb la proliferació de llistes electorals que es presentaran a les properes eleccions municipals, he detectat que en aquest camp hi ha un mot, un adjectiu, clarament triomfador damunt dels altres. No hi ha nota de premsa on al costat de la paraula candidatura o llista no aparegui, en un moment o altre, el qualificatiu «transversal». Si ens remetem a la definició del diccionari, vol dir que «va en una direcció, que travessa una direcció donada (sovint oposat a longitudinal)». No sé pas si la transversalitat que pregonen s'hi ajusta. Diria que més aviat no. El que detecto en aquest abús de transversalitat és un intent de voler manifestar pluralitat, diversitat (no pas unidireccionalitat), i una mena d'urticària a identificar en excés llistes a sigles, i de vincular sigles a marcades línies polítiques.
