Ja fa dies que es va enterrar la sardina però alguns/es han decidit continuar la gresca i empalmar el carnaval amb la campanya electoral. A la desfilada hi ha tres comparses que amb les seves grotesques disfresses destaquen sobre la resta. Els seus membres van abillats amb una extravagant indumentària de lluentors i un plomatge vodevilesc, com unes autèntiques vedets. Destaquen els seus llampants colors, blau, taronja i verd.
Acompanyats d'una sorollosa batucada, les tres virolades comparses es dirigeixen cap al Congrés dels Diputats per exhibir-hi el seu esbojarrat espectacle.
A la comparsa de color verd li ha vingut la fal·lera bèl·lica. A la seva rua hi han incorporat uns quants militars retirats. S'hi pot entreveure un general de divisió de l'Exèrcit de Terra, un general de brigada d'Infanteria de Marina, un tinent general de l'Exèrcit d'Aire i un coronel d'Infanteria de la Legió. Tota una representació dels tres patriòtics exèrcits: Terra, Mar, i Aire. El capitost verdós, que es belluga com un endimoniat, megàfon en mà anuncia la venda lliure d'armes. Davant el rebombori que suscita la seva proposta, puntualitza que «les armes només seran per a l'ús de les persones en plenes facultats mentals i no es vendran en els supermercats». Aquest aclariment tan genial no convenç el públic, que se'l mira una mica acollonit.
La comparsa de color blau no vol ser menys i a la seva rua també hi ha incorporat originals personatges. Una aristòcrata i un torero són la seva ensenya. La dama, tota cofoia, mentre desfila recita el seu fastuós historial: marquesa, posseïdora de tres nacionalitats diferents, periodista d'El Mundo, tertuliana a la COPE, directiva a la fundació FAES... El capitost blavós, amb una verbositat atabaladora, brama apassionadament que «és un honor i un luxe tenir una persona tan brillant i una patriota tan valenta» a la seva rua. Ella, excitada per la galanteria del seu cabdill, es deixa anar i proclama que «el procés català és molt més greu que el cop d'Estat armat del 23-F». La retòrica de la marquesa provoca indignació entre els espectadors.
La comparsa de color taronja, tot i disposar d'importants recursos econòmics (es murmura que està subvencionada per l'Ibex-35), és menys creativa que les comparses rivals. Per intentar sorprendre la concurrència, el capitost s'ha vist obligat a fitxar un ex-alt executiu d'una beguda refrescant i disfressar-lo com un envàs de «cola». La llauna del refresc va acompanyada per una diva que exhibeix unes enormes tisores. Talment extasiada, va trossejant tot allò que troba de color groc. Té fama de ser una gran artista especialitzada en performances parlamentàries i ara ha decidit emigrar a Madrid per mostrar-hi tot el seu art. Aquesta obsessió groguenca enutja gran part de la concurrència.
Per cert, curiosament els membres de les tres comparses porten faixa. Males llengües diuen que és una al·legoria d'aquella cançó dels trincaires que parla dels fabricants de faixes, altrament dits «faixistes».
En tot carnaval important i de prestigi, hi ha un jurat que concedeix premis a les millors comparses. En aquesta rua electoral, la coreografia multicolor (verda, blava i taronja) provoca una bar-reja de reaccions, entre la comicitat i la por. El públic que segueix amb atenció la desfilada creu que són una veritable amenaça per a la democràcia si aconsegueixen el premi d'accés al Congrés. Així, doncs, el jurat (llegiu ciutadans/es d'aquest Estat) cal que avaluï molt bé la representació de cada comparsa. Que la festa de la democràcia del proper 28 d'abril no s'acabi transformant en un funeral dictatorial. Segons quin sigui el resultat, el carnestoltes pot tornar a ser acomiadat. No és cap broma!
