Ens calen lleis per permetre'ns una bona convivència, en això estem tots d'acord; i que no totes les lleis són justes, això també ho sabem. Però, malauradament, ens anem acostumant que l'aplicació de la llei és bastant taxativa, té en compte la falta més que la persona.

En aquell temps, la llei de Moisès que tothom acceptava era ben clara: quan una dona era acusada d'adulteri, se l'havia d'apedregar fins a morir.

No ens pot sorprendre l'actitud de Jesús, sempre al costat dels més desfavorits, dels febles i, en aquest cas, les dones. Sempre buscant donar la mà als pecadors. Però anem més enllà. Jesús es compadeix realment de la dona, la perdona, amb tot el que això significa, li dona l'oportunitat de tornar a començar. Li aplica la llei de l'amor. I com devia reaccionar aquella dona, que passava en un moment d'una mort segura a rebre el regal d'una nova vida? Agraïda, és poc... potser l'alegria la va desbordar i va fer-ne partícips als del seu voltant amb una nova manera de viure.

Per altra banda, Jesús desacredita aquells que volen jutjar la dona, els posa a la mateixa alçada. Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra... Potser consideraven tan dolent el pecat de la dona, pel fet mateix de ser dona, que en aquells temps era menys que res, i en canvi no tan greus aquells pecats que els homes podien cometre, les culpes dels quals no arribaven pas tots a la mort. Vaja, quina lliçó!

Som en temps de Quaresma, de perdó, de recomençar, de sentir-nos com aquella dona a qui Jesús diu: apa, ves i no pequis més. Per part de Jesús ho tenim clar; també som acollits, alliberats, també hem de sentir aquella alegria d'un nou naixement que pot fer les coses totes noves. Però... i nosaltres? No se'ns demana la mateixa actitud?

Compassió cap als altres, cap aquells que pateixen, els que fan maleses de tota mena... els que no saben sortir-se'n o no poden. I el perdó, tan difícil de portar a la pràctica, que va directament al cor de l'altre i l'ajuda a aixecar-se.

La compassió i el perdó ens porten directament a no jutjar els comportaments. Qui som nosaltres per exigir que la llei condemni i castigui?

Amb l'agraïment i l'alegria de sentir-nos lliures de pecat, fem-nos també compassius i benignes, germans de tots. Evitem jutjar i, per descomptat, condemnar.