El judici continua amb una certa sensació de monotonia. Les reiterades declaracions dels membres de la policia estatal i de la Guàrdia Civil segueixen exactament el mateix patró. Tots afirmen que quan arribaven als col·legis electorals la gent estava molt ben organitzada i que se'ls enfrontava amb molta hostilitat. Tots defensen igualment que l'actuació de les forces de seguretat de l'Estat va ser proporcionada i fins i tot exquisida. Però que la gent els increpava, que s'estaven asseguts a terra i agafats, i que no es volien moure. Que l'ambient era insurreccional, com al País Basc anys enrere. Que van rebre cops, puntades de peu, que se'ls va tirar objectes... Però a l'hora de concretar, resulta que pràcticament tot van ser contusions menors: de «molèsties al canell dret» a «un braç inflat un parell de dies», «un cop al dit petit de la mà», etc. Això sí, els agents van negar cap mena de violència per part de la policia mentre asseguraven que si en algun lloc hi va haver cops de porra va ser per defensar-se dels que els impedien el pas. I com fins ara, Manuel Marchena, el president del tribunal, no ha volgut en cap moment visualitzar els vídeos que contradiuen aquestes afirmacions. Continua dient que ja se'ls miraran en un altre moment. I la setmana que ve un altre gran contingent d'agents policials espanyols farà, evidentment, el mateix tipus de declaracions.

En un altre àmbit, un fet sorprenent dels darrers dies han estat uns comentaris de l'excoordinador general d'Izquierda Unida, Cayo Lara, titllant d'irresponsables els jornalers andalusos que han defensat la independència de Catalunya. I a més els preguntava que si es feia efectiva aquesta independència d'on es pensaven que es podria pagar el PER (Plan de Empleo Rural, que és el subsidi que cobren molts treballadors agrícoles andalusos i extremenys). I Cayo Lara continuava encara dient que si s'independitzava Catalunya i després el País Basc i Galícia «me explicáis lo que quedarà aquí?» Realment, allò que mostren clarament els comentaris d'aquest tipus és la irresponsabilitat d'una certa esquerra que s'ha encomanat l'anticatalanisme de l'extrema dreta fins al punt d'oblidar que la causa real del subdesenvolupament agrari d'Andalusia és el latifundisme encara imperant i la manca d'una autèntica reforma agrària. I alhora demostren el que tots sabem: que l'extracció continuada de recursos econòmics de Catalunya no serveix per millorar la situació real d'altres àrees de l'Estat sinó només per mantenir els privilegis de les minories dominants.

Mentrestant, els interessats en els innombrables embolics de les clavegueres de l'Estat ja tenen a punt un nou divertiment. Però el tripijoc és tan gran que és impossible d'esbrinar en poca estona. Però sí que queden clars els objectius d'una operació política subterrània de fa tan sols tres anys, per impedir el creixement de Podemos i desacreditar el seu dirigent Pablo Iglesias. Una operació desenvolupada sota el paraigua directe del ministre de l'Interior de l'època, Jorge Fernández Díaz, el coneixement explícit de Mariano Rajoy i la intervenció d'un estadant habitual de les clavegueres: el comissari Villarejo.