Joan Cornet era el cap de llista del PSC, el partit amb més regidors després de les eleccions del 3 d'abril a Manresa, i es donava per segura la seva elecció com a alcalde en el ple de constitució del nou Ajuntament, que se celebraria al cap d'un parell de setmanes. Però els seus vuit regidors, en un consistori de vint-i-cinc, no eren suficients per governar en solitari, i era evident que caldria pactar. La pregunta era: amb qui? I la resposta que ell mateix donava a aquest diari era la següent: «Evidentment cal anar pel Pacte pel Progrés amb PSUC i PSAN, i intentaren acostar-nos i guanyar-nos Convergència i Unió, aquesta és la nostra voluntat. De tota manera encara no hi ha res decidit, possiblement la setmana propera tot això sigui molt més concret». Com que són fets històrics, publicats i recordats pels més veterans, no espatllem cap final de novel·la si expliquem que Cornet va aconseguir atraure CiU i sumar-lo als tres partits esmentats en un pacte molt ampli, que tanmateix no va aguantar tot el mandat: les tensions internes van fer que es trenqués, i Cornet va optar per arribar fins al 1983 amb CiU i sense els altres partits d'esquerra, enviats a l'oposició.