M'estranya que a hores d'ara cap dels partits taronja, blau o verd hagi reclamat davant la Junta Electoral Central la suspensió de la projecció de la darrera pel·lícula de Tim Barton, estrenada fa un parell de setmanes. La pel·lícula conté alguns elements que poden ser constitutius d'interferir en la campanya electoral, tot afavorint determinades opcions polítiques en detriment d'altres. Per començar, el propietari del circ, Max Medici, es passeja per la pantalla amb una vistosa flor groga al trau de la solapa esquerra de l'americana, en una clara picada d'ullet a la sedició que s'esdevindrà més endavant, en una seqüència tumultuosa, propiciada per un elefantó volador, amb la D de democràcia coronant-li el front. Un petit revolucionari que actua esperonat per un parell de marrecs que, adoctrinats pels mateixos artistes del circ (en què l'home més forçut és de raça negra!), animen l'animal a actuar al crit podemita de «Sí que es pot!». Això per no parlar de la mirada d'odi i de rancúnia de Dumbo quan el separen de la mare, i també dels policies que, en plena turba, són llançats repetidament a l'aigua per la dona massa. En un moment de la pel·lícula es parla d'aprendre a actuar per compte propi, missatge que, en la situació actual, pot ser interpretat com una invitació a la revolta i a l'execució de decisions unilaterals, com la que protagonitza la compa-nyia de treballadors del circ a l'hora d'alliberar, saltant-se tots els protocols, la mare de Dumbo. Qui en surt malparat, al final, és el poderós empresari Vandevere, que fracassa en l'intent de reprimir els revoltats i assisteix, impotent, a la desfeta del seu parc temàtic, basat en l'explotació, la guerra bruta i una ambició desmesurada. Mentre hi ha qui es riu de les orelles grosses de l'elefant, aquest arrenca el vol i deixa la parròquia amb un pam de nas, en una demostració que l'impossible de vegades pot ser possible.