Ja quedem molt pocs alcaldes i regidors, en actiu, procedents de les primeres eleccions municipals de l'etapa democràtica, iniciada, el 3 d'abril de 1979. Com a màxim, un parell de dotzenes, dintre del total dels 947 municipis que té Catalunya i dels 8.116 que té Espanya. Aquesta setmana, els que quedem, hem complert 40 anys d'aquella data històrica, si bé la nostra feina començà el 19 d'abril, amb l'elecció dels primers consistoris democràtics, sorgits d'aquelles eleccions.
Anteriorment s'havien celebrat eleccions generals, molt importants i molt decisives per tancar una etapa i obrir-ne una altra, plena d'il·lusió i llibertat, però la democràcia a peu de carrer, la del dia a dia, realment començà el 19 d'abril. En ben pocs dies i setmanes, els nous ajuntaments obriren portes i finestres, per fer-hi entrar una alenada d'aire fresc, després de 40 anys de dictadura.
Estem a punt de celebrar les onzenes eleccions, i la majoria dels qui ens hem mantingut al servei dels nostres pobles deixem pas a una nova generació. És hora del relleu volgut, decidit a les darreres eleccions o en els darrers mesos, cada decisió és personal i intransferible, però marxem els últims del 79. En pot quedar algun d'escadusser, en algun municipi, però els nous temps requereixen nous protagonistes.
Marxem satisfets de la feina feta i amb l'orgull d'haver protagonitzat una etapa històrica, del nostre poble i del nostre país. La història d'un país és la suma de la història de tots i cadascun dels municipis que el configuren. Res seria com és sense la participació destacada dels ajuntaments, que han protagonitzat el canvi més important viscut en els darrers cent o cent cinquanta anys.
Marxem, però, cansats, esgotats per una darrera etapa especialment dura i complicada per culpa d'un procés independentista que ha modificat les maneres de viure i treballar pels nostres pobles.
Vàrem entrar en els ajuntaments per treballar pels nostres pobles. El primer i més important eren els projectes municipals, el benestar dels ciutadans, la cooperació amb altres municipis, per millorar infraestructures, equipaments i serveis. Res ens distreia en aquesta pretensió d'atrapar el temps perdut, per culpa de 40 anys de dictadura, en què els ajuntaments no complien les seves funcions.
La pretensió de convertir els ajuntaments en peces d'escacs, en el joc dels partits independentistes, ha destrossat la majoria de programes electorals, i ha impedit tirar endavant projectes per culpa de batalles internes, mancances externes i tota mena d'entrebancs a l'hora de gestionar els afers públics.
S'ha volgut convertir els plens en petits parlaments en presentar-hi tota mena de mocions, propostes i resolucions, i s'ha fet creure que tindrien rellevància en la batalla independentista. Ningú ha volgut retre comptes ni explicar la pura i dura realitat, d'haver enganyat, i haver malbaratat esforços, en pro d'un projecte inviable per impossible.
Els qui vàrem entrar en el 79 teníem clars els nostres objectius, i els hem mantingut, malgrat tot i malgrat tots, però l'esforç dedicat esgota, perquè, en comptes de remar tots en la mateixa direcció, n'hi ha hagut que volien anar en direcció contrària. Els danys produïts pel procés independentista han estat immensos, sobre tots els ajuntaments. I encara hi ha partits que volen continuar venent l'ús dels ajuntaments com a simples peces d'un procés inacabat, inconclús, per no haver acceptat el seu fracàs. Confio que els nous equips entrin per recuperar l'esperit del 79, consistent en una plena dedicació a l'ajuntament i als seus ciutadans, tenint clar que a un ajuntament s'hi va a servir, i no a servir-se'n.
