07 de abril de 2019
07.04.2019
Regió7

Néixer i morir-te. Dos instants d'aquesta setmana

06.04.2019 | 23:48

Pep Garcia

Dos instants d'aquesta setmana. Un: surt Berto Romero a l'escenari del teatre Kursaal i diu una obvietat: «Hola, soc de Cardona però vaig néixer a Manresa. És que els de Cardona naixem a Manresa». El teatre és ple i així comença la gala dels 40 anys de Regió7. Amb tothom rient, somrient, gaudint d'una obvietat contradictòria. No sé si encara els de Cardona neixen a Manresa. Hauré de trucar al Berto. També va dir, per rematar-ho, que a Cardona, segons com estiguis, si estàs molt fotut, també t'envien a Manresa, a morir-te. I seguim rient perquè, la veritat, és que tot plegat fa gràcia. El Berto, amb aquell posat de bon noi –encara–, i unes coldines a sobre –dimarts, Romero, anava abrigat amb coldina– sap fer-ho perquè en faci encara més. I ens toqui la fibra. Neixes on pots i et mors on et deixen. Sí? Ara ve el segon instant, per a mi, d'aquesta setmana: dimecres ens van recordar que no, que no pots morir-te si no et deixen. Encara que ho necessitis. Encara amb el somriure dins per les paraules divertides, vitals, de Berto, sento que a Madrid l'Ángel ha ajudat a morir la seva dona, la María José, després de 30 anys de conviure amb una esclerosi múltiple. Però en aquest país no pots morir-te. Si ho fas sol, o sigui, si et suïcides, és delicte. Si t'hi ajuden, és pitjor. És delicte per a qui t'ha ajudat. L'Ángel ha estat detingut, i posat en llibertat després, això sí, i ara haurà d'esperar les conseqüències del seu acte. Del seu acte d'amor. Me l'he mirat, l'acte. Està tot gravat en vídeo i saben... és un acte d'amor. De pur amor. No en tinc cap dubte. M'han plorat els ulls mentre me'l mirava i és d'aquesta emoció que n'escric aquestes ratlles. Sense morbo. Sense escarafalls. Veure l'Ángel com acompanya i ajuda la María José a morir és d'una grandesa infinita. Tan gran com la petitesa, segur, dels que critiquin, acusin, repudiïn des de la seva comoditat aquest fet. Hi ha moltes maneres d'estimar i aquesta és, potser, una de les més grans. I l'Ángel, veient-lo ajudar en el darrer instant, me l'imagino cuidant i estimant els darrers 30 anys, ens posa a tots contra les cordes. A tots. Sobretot als que legislen o haurien de legislar sobre coses tan essencials i vitals com morir-te, si vols morir-te. Amb lucidesa, amb serenor, en pau, com ha fet la María José. M'ha emocionat perquè anhelo la serenitat i decisió de la María José i la valentia amorosa del seu home. M'ha emocionat perquè crec en la llibertat, en l'amor i en la vida. I la llibertat a deixar la vida quan consideres que la vida –i 30 anys deuen ser una bona prova– ha decidit deixar-te a tu una mica cada dia. M'ha emocionat perquè només soc un ciutadà que pensa, sent i opina. Si fos un polític, un legislador, estaria preocupat per no haver-me ocupat de la vida. I de la mort. I de com ajudar a exercir amb amor i llibertat als que la vida –en tota la seva plenitud– ha girat irremissiblement l'esquena. Soc només un ciutadà i per això exigeixo. Què estan esperant? Visca la –plena– vida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit