09 de abril de 2019
09.04.2019
Regió7

Sant Esteve de Bagà

08.04.2019 | 23:14

Església construïda entre els segles XIV i XV, de transició entre el romànic i el gòtic, dedicada al protomàrtir i aixecada amb la pedra d'una església anterior, consagrada probablement a sant Sebastià. Edificació entre temple i fortalesa en la frontera del nucli vell i l'eixample actual de la vila, espai de litúrgia i muralla que protegia de l'enemic exterior, bastió espiritual dels Pinós en la capital de la baronia homònima i casa de Déu al Berguedà nord. Sumptuositat i grandesa del dedins que un incendi del 1753 reduí a cendres i que, com a rescabalament, la Casa Ducal de Medinaceli sufragà un altar major barroc; malauradament esmicolat per la barbàrie iconoclasta de la Guerra Civil de 1936-1939 i no pas per cap ignició espontània.

Impressiona la nuesa de les seves parets, sense cap mena d'ornament que distregui l'atenció, només la pedra i la gràcil elegància de com se sobreposa en fileres ascendents perfectament encaixades que giravolten en volta de canó a l'absis, talment una esfera que corona l'altar, i amb la rugositat justa per fer reverberar els sons i passejar-se per les tres naus. La central és més espaiosa, culminada en el sostre per volta de canó apuntat i amb dos finestrals allargats i estrets com espitlleres, de mig punt i doble esqueixada, a la paret del presbiteri, per on traspuar els feixos de llum que il·luminen l'ara sacra, com una crida lumínica a sortir de la carcassa mortal i elevar-se en la verticalitat del temple. Les naus laterals estan cobertes amb volta de creuria i són a un nivell de terra alçat d'uns trenta centímetres en relació amb la nau central, com si fossin llotges longitudinals entre les columnes, en una disposició talment de cor. I la separació entre la nau central i les laterals es fa per mitjà de quatre arcs de mig punt apuntats de notable esveltesa que, a la vegada, donen pas a 7 capelles laterals que disposen d'una coberta de volta d'aresta amb clau en la intersecció dels arcs.

En el segle XVII, s'hi afegí la capella del santíssim, amb pintures murals d'estil neoclàssic, ubicada a l'esquerra de l'altar major, i en un espai com de balcó, com si es trobés suspès sobre el riu i suportat per dos contraforts exteriors als angles.

Aquesta planta romànica basilical serveix de base per a un edifici on contrasta l'interior de l'exterior, que és una barreja d'estils, amb dues portes gòtiques, a ponent –la principal- i a tramuntana; ambdues amb arquivoltes apuntades en gradació i –la principal– amb una imposta a banda i banda i dos pinacles gòtics, que serveixen d'entrada a aquest espai d'alçària majestuosa, de la mida d'un gegant, on tot predisposa a sentir la petitesa davant de Déu i contribueix inexorablement a mirar enlaire, com si el sostre petri fos el cel.

El campanar és a la paret nord, una torre de base quadrangular amb dues finestres allargades i ajustades a llevant i una de més gran a tramuntana que acaben amb un arc de mig punt per on es pot escampar arreu el so del tritlleig adust de la campana gòtica de les hores, del 1420, i 72 cm de diàmetre, la dels quarts que no està datada, i les campanes –construïdes a València el 1952– anomenades de Maria de Paller, Estefania i Maria del Carmel, de 115, 62 i 79 cm de diàmetre, respectivament.

En una fornícula il·luminada, en el lateral a la dreta de l'altar, hi ha un petit gran tresor que conté un reliquiari amb una santa espina, un altre d'antropomòrfic amb el bust de Sant Esteve, una creu processional, una custòdia donada possiblement pel duc d'Alba, un vestit brodat amb fil d'or i d'argent de la Mare de Déu de Paller i una de les joies més preuades, la creu-reliquiari bizantina d'argent daurat per al lignum crucis, dels segles X-XI, i provinent de les croades a càrrec d'Arnulf, bisbe de Vic entre el 993 i 1010. Aquesta reliquier porta unes inscripcions en grec que, segons la traducció que en feu el jesuïta P. Fidel Fita, diuen: «El tros de la Vera Creu, en la qual Tu, despullat, venceres el dimoni / Etern Salvador, omnipotent Verb de Déu / Havent-se vestit altra volta amb la immortalitat els mortals / guardareu en un reliquiari de plata daurada / aquells que foren captivats per la salvació que Tu dones i que és l'única.»

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit