Ara que, desmemoriats, feixisme és un adjectiu banalitzat i tan innocu que només esgarrifa, en batusses dialèctiques, els molt sensibles, no serà punible mencionar el Mein Kampf de Hitler per abordar el present. El combinat de memòries i còlic intel·lectual amb què el frustrat colpista de Munic preparava els seus seguidors per al futur. No deixa de sorprendre que Mein Kamp, un ampli programa polític que brillava, això sí, per la seva transparència, no alertés amb prou contundència les cancelleries europees, rivals polítics i ètnics i el conjunt de la ciutadania del continent. Que Chamberlain cregués guanyada la pau amb l'autor de Mein Kampf just abans de la guerra és una prova que ningú no es va prendre el desvarieig de Hitler amb tota la seriositat que reclamava

I ara disculpin-me (o no) l'abús comparatiu: que ningú no es doni per sorprès si un triomf de les dretes cavernícoles (vist l'aparador, això ja és una tautologia) acaba convertint el món que avui encara reconeixem en pura melancolia. Apuntin: aplicació d'un 155 etern, avortament de TV3, tancament polític als independentistes, retipificació com a delicte de la convocatòria de referèndums, recentralització administrativa, il·legalització de partits nacionalistes, dissolució dels Mossos... el programa és diàfan. Ningú no podrà dir que no s'imaginava com de dura pot ser la caiguda.