Divuit dies per a les eleccions generals. Per als que sempre dubtem ja és hora de rumiar el vot. I per als que no estem casats amb ningú, i desconfiem de tots però encara més de l'abstenció, és hora d'examinar les esperances i les amenaces que suposa cadascuna de les ofertes electorals. Ara mateix temo que les segones pesen més que les primeres.

Per a l'autogovern de Catalunya, la més gran esperança és que les eleccions no ens portin a una situació pitjor de la que tenim. I de totes les maneres possibles d'arribar a una situació pitjor, la més segura és que la dreta centralista espanyola governi o sigui determinant a la Moncloa. Governarà si suma majoria absoluta, i llavors aplicarà un programa conegut: seguint el resum de Carles Blaya al Regió7 d'ahir, consisteix en un 155 etern, avortament de TV3, tancament polític als independentistes, retipificació com a delicte de la convocatòria de referèndums, recentralització administrativa, il·legalització de partits nacionalistes, dissolució dels Mossos... Governarà també, sense majoria absoluta, si suma més escons que l'esquer-ra i l'independentisme decideix que tant se val els uns com els altres. I serà determinant si l'única majoria possible, pel vot dels uns o l'abstenció dels altres, és que Sánchez governi amb Rivera, el qual li imposarà una política amb Catalunya que més de la meitat dels socialistes hispans aplaudiran.

Si l'objectiu és evitar que l'autogovern català disminueixi i que el control de l'Estat sobre la Generalitat assoleixi nivells mai vistos, cal fer el vot més eficaç per impedir que el nacionalisme espanyolista governi o que sigui determinant per acció o per omissió. Quin és aquest vot, ho ha de decidir cadascú a la vista del que diuen i del que no diuen els candidats, i del que sabem d'ells per la seva trajectòria passada -ja ho diu el llibre: pels seus fruits els coneixereu-, però a l'hora de decantar-se per una candidatura ha de ser condició necessària la seguretat que els seus diputats no col·laboraran, de cap manera, a incrementar la força de la dreta centralista. I no sempre els que més la desqualifiquen són els que millor ens en defensen.

El moment no admet bromes. Hi ha una ofensiva en marxa per buidar la Generalitat de contingut, mantenint-ne el nom, i convertir-la en la façana del sistema de delegacions ter-ritorials dels ministeris. Això és el que pot passar i la prioritat és evitar-ho.