El públic aplaudeix amb ganes després de les més de tres hores d'interpretació de La bona persona de Sezuan, de Bertolt Brecht. La platea i l'amfiteatre es posa dempeus per agrair la interpretació de Clara Segura en el paper de Xen Te (i el seu cosí). Xen Te viu entre dos mons, entre la persona caritativa que, satisfent el desig dels déus, ajuda el poble immers en la misèria, i l'empresari, el cosí, que treu tot el suc i més dels seus treballadors. Fer el doble paper, fer el doble joc, ser bo i dolent alhora, fins i tot ser dolent per poder ser bo. Papers que Brecht xucla de la vida viscuda per transportar als escenaris. N'ha d'estar ple, de persones que es lleven amb un vestit i se'n van a dormir amb un altre. Sense un contrapès de bondat no entendríem tanta maldat. Busques persones de doble vida, que siguin Xen Te i el seu cosí al mateix temps. De molts en coneixem, només, una cara. Coneixem la que volem conèixer. Passem per l'etiquetador del nostre cervell noms que surten a les pàgines del diari: Manuel Marchena, Pedro Sánchez, Joaquim Forn, Raül Romeva, Oriol Junqueras, Toni Comín, Carles Puigdemont, Quim Torra, Pablo Casado, Jaume Asens, Albert Rivera, Theresa May, Donald Tusk, Benjamin Netanyahu, Santi Vidal, Joan Tardà, Oriol Domènech, Antonio Farreras, Vicent Sanchís... De la tria personal farem una llista de Xan Te. I en quedarà una altra del cosí.
