Els propietaris forestals afectats pel foc originat a Gargallà podran tancar finalment el cas en haver dictat sentència el Suprem a un recurs presentat per Endesa per infracció processal i de cassació, últim recurs que li quedava en l'esglaonat judicial. Seria només una sentència més si no fos perquè, per arribar a aquest punt, ha calgut esperar 25 anys. Un quart de segle després, la justícia que s'hauria pogut fer no és justícia. Onze dels denunciants originals han mort, la companyia (abans Fecsa) ja ni tan sols no és la mateixa, i les indemnitzacions cobrades a l'avançada per un centenar d'afectats estava pendent de la decisió sobre la vintena que han arribat fins al final de l'escalafó judicial. Finalment, Endesa haurà de pagar 70 milions d'euros. Es pot entendre que un cas així és molt complex, i que totes les parts tenen dret a aprofitar tots els mitjans judicials al seu abast, fins al darrer recurs possible, i que tot això allarga el procés. Però 25 anys són una barbaritat, un fracàs del sistema judicial.
