El rugbi és un esport d'equip que per sobre de tot posa en joc els valors de l'amistat, l'honestedat, el respecte, el sacrifici, la disciplina i l'altruisme. Amistat amb els companys, i també amb els rivals; honestedat en la pràctica, sent sincer amb el teu comportament dins del camp; el respecte a l'equip contrari i a l'àrbitre, i al cos tècnic i als teus companys; el sacrifici d'esforçar-te al màxim a cada jugada, donant tot el que saps; la disciplina per jugar concentrada per donar el millor de tu; i l'altruisme perquè l'esforç que fas passa per ajudar i facilitar la feina a les companyes, pel bé col·lectiu.
A més, el rugbi és un esport ideal perquè absolutament tothom hi és benvingut. Sigui quina sigui la seva condició i habilitats físiques, sense tenir en compte l'edat (per dir-vos que jo el vaig començar a practicar als 30 anys!), ni tampoc el gènere. Només t'ha de moure un mateix anhel: voler ser part de l'equip, voler jugar!
El rugbi t'aporta molts beneficis i moltes alegries. I no només per salut ni tampoc pels resultats favorables. Ni molt menys. La satisfacció, la major part de vegades, te la porta el mer fet d'haver-te entregat completament al camp, d'haver donat tot el que podies, d'haver lluitat i disputat el partit. I encara que no sempre acompanyi el resultat, la sensació de la victòria te la dona més sovint l'entrega i el coratge deixat durant els 80 minuts de joc, que no pas el marcador final. Això et fa gran com a jugadora i com a equip.
Entenc Manresa com un equip de rugbi, com un conjunt de barris diversos i plurals, amb multitud de possibilitats i capacitats. On tothom s'esforça cada dia per construir el seu futur i el seu present. Amb persones vingudes d'arreu, amb necessitats i interessos diferents. Amb nens i nenes anant a l'escola, avis i àvies portant els nets a extraescolars i amb una pensió mísera. Amb mares i pares que treballen massa i sovint no poden estar amb els seus fills tant com voldrien. I amb famílies que fan mans i mànigues per poder passar un mes més a casa seva, a la seva llar. Que fan vida en comunitat i s'abriguen juntes les nits que fa massa fred sense calefacció.
Si entenem la ciutat així, com un equip de rugbi, només hi ha una manera possible de viure-la i conviure-hi: donant-ho tot per construir-la plegades. Per fer una ciutat que sigui producte de l'esforç de tots els veïns i veïnes, des de cada un dels barris, amb l'objectiu comú de fer una ciutat on tothom tingui cabuda. On tot i ser diferents ens puguem sentir properes les unes a les altres, amb respecte mutu. On el benefici de totes signifiqui més que el benestar personal. Fer entre totes una ciutat on viure amb dignitat i poder-ne gaudir feliçment.
El nostre és un humil, però sincer, gra de sorra a l'equip. Volem una ciutat pensada i feta per a totes les persones. Una ciutat de les persones. I volem fer-ho donant-nos la mà. Juntes. Fem Manresa plegats!
