Han hagut de passar 25 anys, un quart de segle, perquè la justícia tanqués definitivament un dels fets més tràgics de la història recent de la Catalunya Central.
És cert que la justícia necessita temps, però 25 anys són massa. Per tenir-ho clar només cal veure com ha canviat el món durant aquestes dues dècades. Per exemple, a la Generalitat manava Jordi Pujol i a l'Estat ho feia Felipe González. A la Generalitat, després de Pujol han passat Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont i ara hi ha Quim Torra. A l'Estat, darrere de González han passat José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero, Mariano Rajoy i ara hi ha Pedro Sánchez. I ja veurem què passa d'aquí a dues setmanes.
Teníem electricitat -i precisament el mal estat d'una línia elèctrica va provocar el foc- i també telèfon. Però no teníem ni idea de com Internet, a casa primer, i al mòbil després, incidirien en la nostra vida quotidiana. Només cal recordar que les fotos del foc es van fer amb rodets i ara es farien totes digitals: amb càmeres o el mòbil.
I per damunt de tot, 25 anys són massa perquè 11 dels denunciants han mort i no hauran pogut veure com finalment la justícia els ha donat la raó contra la tot poderosa Endesa (llavors Fecsa), que ha fet els possibles per aprofitar les oportunitats que deixa la justícia perquè el procés s'hagi dilatat un quart de segle.
