12 de abril de 2019
12.04.2019

La Cervera històrica

12.04.2019 | 00:17

Dins del marc de la 10a Trobada d'Amics de l'Art Romànic de Catalunya, celebrada el 6 d'abril passat a Cervera, que enguany és capital de la Cultura Catalana, el tinent d'alcalde va rebre els participants, en el primer acte que es va celebrar al nou auditori renovat de la ciutat. Francesca Español, vídua de Joaquín Yarza, que va ser un gran renovador de la docència i la investigació de la història de l'art medieval, va conduir amb guant de seda el programa en què va fer una conferència sobre «La vila de Cervera i els seus monuments gòtics». Va explicar que Santa Maria no es correspon a les mesures d'una església par-roquial, sinó que té les de catedral perquè es va concebre com a vila reial de Jaume II, tot imaginant que la ciutat podria ser la seu d'un bisbat, però el Papa no s'hi va avenir. Així, el poder episcopal de la catedral es va esvair, tot i que l'església prevista va mantenir unes dimensions pròpies de catedral. Esmenta la comunitat jueva, important a la vila reial, ja que va contribuir amb els seus impostos; la capacitat del comerç local amb mercaders que van prosperar a Barcelona, però van voler ser enter-rats a Cervera. El seu poder econòmic a la segona meitat del segle XIV els permet construir unes capelles per promocionar les arts en el moment de la mort. En aquesta època medieval, els paers tenien un espai propi, la paeria, com a representants del poder municipal. Administraven la ciutat des del control del prostíbul, la vida quotidiana, les artesanies com l'orfebreria... També va esmentar la importància de les confraries els segles XIV i XV, i com en aquella època la vocació dels ordes mendicants de convertir els laics en català, funcionava perfectament. Es va visitar l'església gòtica de Santa Maria, on Español va comentar la imatge de la Mare de Déu de les Savines, va explicar la construcció de la torre del campanar i el significat de les campanes, però sobretot va fer esment de les capelles de Sant Felip i Sant Jaume, Sant Martí i Corpus Christi, erigides pels mercaders locals Ramon Serra (major i menor) i Berenguer de Castelltort, que hi van col·locar els seus corresponents sepulcres monumentals, i que van fer treballar artistes com Jordi de Déu.

Abans de visitar dues esglésies més, el doctor Joan Valero les va referenciar amb una interessant conferència sobre Sant Pere el Gros, l'església romànica de planta circular que es conserva més a ponent d'una sola nau rodona i cúpula, epicentre del priorat cerverí, que va dependre del monestir de Ripoll al segle XI. El priorat era un conjunt monumental que acollia una comunitat de monjos amb les seves dependències, que s'han perdut completament, i només n'ha quedat l'església. La primera data documental és del 1072. El 1081 es va donar al monestir de Ripoll per establir-hi un priorat benedictí com a Sant Pere de Cervera. Reben donacions de terrenys i patrimoni quan la comunitat ja està establerta. Al segle XII viu una època de plenitud i al XIII tenen problemes jurisdiccionals amb el bisbat de Vic. Al segle XIV, en època gòtica, la comunitat viu en decadència i acaba sent una ermita. Pel que fa al convent de Sant Domènec del segle XIV, en queda un esquelet perfecte a través de l'edifici de l'església de Sant Pere Màrtir, que s'ha restaurat recentment, amb coberta de fusta a dos vessants, tot i perdre bona part dels equipaments de la seva comunitat com a convent. Els dominics s'instal·len en centres urbans i arriben a Cervera el 1318. Hi va fer estada sant Vicent Ferrer, com ho reflecteix el retaule de Pere Garcia de Benavarri. El monestir s'abandona arran de la desamortització de Mendizábal el 1835, amb saqueig posterior. Al llarg de la jornada es va assistir a la presentació de l'escenografia de la Passió de Cervera, considerada la més antiga d'Europa, dins l'església de Santa Maria, a càrrec de la directora artística Alba Cuñé. També es va escoltar un petit concert de tocs de campana des de la plaça Major per part de dos campaners: els germans Gené.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit