Des de l'any 2007, les eleccions locals a Catalunya han estat sempre bastant mogudes, perquè han donat lloc a força canvis als ajuntaments. És d'esperar que també sigui així el proper maig, o al contrari, veurem repetir-se les mateixes cares presidint els plens municipals? Recentment he dirigit un estudi del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya que ha analitzat fins a quin punt hi ha hagut canvi o continuïtat al capdavant de les alcaldies del país en el període democràtic (1979-2019), i els seus resultats ens poden donar algunes pistes per a respondre aquella pregunta.

L'estudi es basa en els ajuntaments catalans de més de 10.000 habitants (que representen el 76% de la població del país), i s'ha fixat en qui -persona i partit- ocupava l'alcaldia dels consistoris en cada moment. La conclusió és que sempre ha predominat més la continuïtat que no pas el canvi, i així es corrobora la tesi de Giulio Andreotti segons la qual «el poder desgasta?sobretot a aquell que no el té». Concretament, en els moments d'inici de cada nou mandat municipal -just després de les eleccions-, comparant el titular de l'alcaldia el primer dia del nou mandat amb l'alcalde/essa el darrer dia del mandat anterior, veiem que en el 63% de casos repeteix a la batllia tant la persona com el grup polític. A més, en un 8% addicional de supòsits, el nou alcalde/essa és una persona diferent de l'anterior, però del mateix grup polític. Només en el 29% restant de casos es produeix canvi tant d'alcalde/essa com de partit governant. Val a dir que la continuïtat és encara molt més acusada quan analitzem els períodes intramandats (els quatre anys de cada cicle municipal): arriba llavors al 90% de casos.

Aquest fenomen, però, és comú tant als municipis grans com als mitjans? Quan examinem la influència que hi té la grandària, veiem que, com més habitants té un municipi, més es tendeix a produir la continuïtat al davant de les alcaldies: en les poblacions de més de 50.000 habitants, l'alcalde/essa entrant i el sortint són els mateixos el 77% de vegades, contra el 61% de les ciutats entre 25.000 i 50.000 habitants, i el 56% en els municipis de 10.000 a 25.000 residents. Per les mostres que hem estudiat de municipis més petits, sembla que la tendència es manté en les poblacions al voltant de 5.000 habitants (40% de continuïtat), i repunta una mica, per contra, en les que estan al voltant de 1.500 residents (55%). Les causes sobre per què passa tot això donarien per a tot un altre llarg article? Però totes aquestes xifres són les del conjunt dels anys 1979-2019. Quan ens fixem en els percentatges de canvi en cada mandat en concret, notem de seguida que a partir del 2007 la inestabilitat (mesurada en aparició de nous titulars a les alcaldies) es va disparar, amb nivells de renovació dels batlles (tant de persona com de partit) del 40% (2007), 42% (2011) i 34% (2015). Per tant, partint del 1979, la tendència ha estat a una proporció de canvis més alta als darrers anys. Aquest increment de la inestabilitat municipal està relacionat amb el caràcter «líquid» (volàtil) dels temps actuals, caracteritzats per moltes incerteses, crisis -econòmiques i polítiques-, pors, escàndols, confusió informativa, etc, tot i que aquestes «causes» sovint triguen un temps a manifestar el seu impacte.

El cas és que, tenint tots els factors anteriors en compte i, a més, el clima i els esdeveniments en tots els nivells territorials d'aquests últims quatre anys -millora de les finances municipals i dels indicadors econòmics, el procés en un impàs?-, es podria hipotitzar que continuarà havent-hi força canvis en els consistoris que sortiran de les eleccions del proper maig, però que no seran tan acusats com els que hi ha hagut durant el període 2007-2015 i que continuarà predominant l'estabilitat. Dit d'una altra manera: la majoria de consistoris repetiran alcaldes/esses i partits de govern. Altra cosa serà que aquests/es alcaldes/esses tinguin o sàpiguen construir majories suficients per a governar còmodament, perquè la fragmentació política dels plens municipals ha arribat per quedar-se.