La falta de relleu generacional a Nova Crida, l'entitat que durant quaranta anys ha proporcionat a Manresa una programació estable de sardanes al carrer, amenaçava de deixar la ciutat sense aquesta activitat. Catalunya té una peculiaritat preciosa en el fet que la seva dansa nacional es balli espontàniament a les places, cosa que durant molts anys va convertir les ballades en activitats socials de primer ordre. Durant el franquisme era una de les poques formes d'oci, i una de les poques expressions de catalanitat admeses. Malauradament, avui entitats com Nova Crida s'esllangueixen i els balladors cada cop són menys abundants i més grans d'edat. El canvi social i els nous hàbits no perdonen. Tanmateix, les tres entitats del sector a la ciutat, que tradicionalment no han cooperat gaire, Agrupació Cultural del Bages, Colla Sardanista Dintre el Bosc i Casal Cultural Dansaires Manresans, s'han posat d'acord per prendre el relleu i garantir la continuïtat, afegint-hi voluntat d'innovació i renovació. És una gran iniciativa que mereix un aplaudiment.
