Societat Civil Catalana envia alcaldes a la inhabilitació amb les seves denúncies i promou manifestacions enormes on els oradors denuncien el càncer del nacionalisme... aclamats per un mar de banderes espanyoles (?!). Per tant, SCC és important i, quan parla, cal escoltar. Ara, el president torna a ser el santpedorenc Josep Ramon Bosch, que en va dimitir quan es va descobrir que insultava anònimament els seus odiats rivals independentistes, episodi vergonyós que en va revelar una cara sinistra i colèrica. En l'actual etapa, Bosch recupera el tarannà serè i propositiu. Dijous, a Manresa, va reivindicar argumentadament un catalanisme a l'estil de Cambó, a qui va reivindicar com a model. Està molt bé. Però segur que sap que Cambó, tot i que no va ser mai independentista, considerava Catalunya una nació sense cap dubte, reivindicava una autonomia «intensa» -amb l'última paraula en les matèries pròpies- i va liderar inflamacions catalanistes com la xiulada al ministre Dato el 1899 (per cert: la xiulada va fer que Dato no visités Manresa) i com la desafiant insubmissió fiscal coneguda com a Tancament de caixes. Cambó va acabar donant suport a Franco, però tot això també és Cambó. Tot això, els seus amics del PP, Cs i Vox ho consideren traïció, verí supremacista, xenofòbia. La marquesa Cayetana, la Modigliani Sado, ho troba demoníac. A Cambó, fa un segle, ja li passava. A Bosch l'hi deixaran passar?
