El procés independentista ha estat font d'inspiració d'un gran nombre d'autors, més o menys coneguts, més o menys reconeguts, de manera que costa trobar algun autor de renom, que tregui un llibre amb prou coneixement i objectivitat, perquè serveixi de base fonamentada per treure l'entrellat dels orígens, del moviment actual, i de les derivacions que pot tenir, en el futur immediat o a mitjà termini. De fet, el moviment continu, amb constants alts i baixos, fa molt difícil de predir el resultat final.
Però bé, en aquestes mateixes pàgines, tot sovint dos o tres articulistes animen a llegir i a reflexionar sobre documents, llibres, informes i altres elements, fonamentats sobre el que és o ha estat el procés, i ara em permeto recomanar-ne un que trenca de ple amb tots els recomanats fins ara. És una visió àmplia, molt ben detallada i molt coneixedora de la realitat perquè sigui de lectura obligada, si es vol tenir una visió plural i objectiva.
Es tracta del llibre Le labyrinthe catalan, de l'historiador i hispanista francès Benoit Pellistrandi. És un bon llibre per regalar per Sant Jordi, a totes aquelles persones que miren el procés des d'un sol angle, quan en té molts, i molt diversos. En la lectura d'una llarga entrevista, aquí i a França, ha qualificat el procés com «una gran chapuza», és a dir, com «un gran nyap», pel que ha tingut d'improvisació, inconsciència i desconeixement total de la realitat europea i mundial, en el precís moment en què alguns líders mundials estarien a la banda contrària de tot moviment independentista, en un espai determinat de la UE.
Exposa un llarg nombre d'arguments, que hem escoltat en altres moments, i per altres veus, però que suposen una sòlida base per conèixer les febleses d'un moviment que mai hauria d'haver de tingut lloc, tal com es va plantejar, i tal com s'ha desenvolupat. Bé, qui hi tingui interès, deixo el nom aquí, i tothom és lliure d'informar-se i documentar-se degudament, si així ho vol fer.
Per la meva part, voldria afegir nous elements, a la recerca d'una sortida raonable a la crisi interna que patim. Parlo en primer lloc de la situació interna, perquè molts volen imputar el problema entre Espanya i Catalunya a una situació externa, quan en realitat el problema a resoldre és d'ordre intern.
Aquests dies apareixen noves enquestes que fan més interessant el resultat possible de les eleccions generals del 28-A. El resultat serà important perquè estem entre la voluntat de negar la problemàtica catalana, i les ganes de resoldre-la, amb temps i formes adequades. L'entrada del tripartit de dretes donaria peu a un rebrotament greu de la crisi interna, per una banda, i l'amplitud de la fractura externa, i complicaria la resolució del conflicte. Els partits de dreta no tenen cap vergonya de fer ús de la demagògia més pura i dura, per tirar per terra qualsevol entesa, si algú creu que «com pitjor, millor», va molt equivocat, perquè prou dany s'ha fet a la societat i a l'economia catalana per continuar per aquest camí.
Les enquestes mostren un increment de vot als socialistes com a via per recuperar una veu prudent i de seny, capaç de negociar sortides dialogades, a mitjà i llarg termini. El conflicte serà llarg, però amb les dretes en el govern, es pot incrementar i eternitzar, i en canvi amb el partit socialista pot encarrilar-se cap a una sortida pactada, i finalment votada.
Retornar a temps passats, amb vies unilaterals, no té cap viabilitat, i si algú no ho ha entès, que llegeixi el llibre recomanat, o miri altres esdeveniments ocorreguts, a nivell institucional i judicial. Les eleccions generals suposen la gran oportunitat per corregir els errors del passat, i construir un nou futur. Després vindran les municipals i les europees, en les quals es poden reforçar els partits partidaris del diàleg i el pacte. Segur que unes influiran en les altres. Les enquestes van fent pronòstics, però, com sempre, qui decideix si són fiables o no és el vot personal de cada ciutadà/na. Tots estem cansats de batalles inútils. Ja és hora de construir els ponts per on han de circular els acords.
