Al començament de l'evangeli segons sant Lluc del diumenge de la Passió del Senyor o de Rams hi ha l'escena del sopar pasqual jueu: memorial -commemoració de fets passats que la celebració, en recordar-los, fa presents- de l'alliberament d'Egipte i prefiguració del banquet messiànic -acompliment definitiu de les promeses divines-, al qual tothom és convidat. Tothom? Sí, absolutament tothom.
L'Església, seguint el manament de Jesús en el darrer sopar, continua celebrant aquest sopar pasqual, commemoració del lliurament del Senyor per la salvació del món. El ritual jueu de la Pasqua va donar origen a l'eucaristia: el seu cos, representat pel pa, «és menjar que ens enforteix» i la seva sang, representada pel vi, «és beguda que ens purifica».
En efecte, en l'àpat comunitari degustem -com en un primer tast, anticipadament- la vida nova, la d'aquell dia en què, superada ja la condició d'esclavatge de la mort, viurem plenament la llibertat dels fills i filles de Déu. Ja ara, fent camí en aquest món, participem d'alguna manera de la plenitud de la vida ressuscitada, anticipació del banquet final, de les «noces de l'Anyell».
En el sopar pasqual jueu es recordava i es feia present aquesta llibertat, plena i definitiva, dels fills de Déu. Una «llibertat empresonada» és un oxímoron (com ho són «instant etern» o «docta ignorància»), i el concepte de «llibertat vigilada», sense arribar a ser un oxímoron, fa palès una evident manca de confiança i de salut democràtica.
La mort i la resurrecció de Jesús són, d'acord amb el Nou Testament, el sacrifici perfecte ofert a Déu. Alliberats del pecat, els humans ens podem acostar al banquet de l'eucaristia.
A la sobretaula del darrer sopar, Jesús pronuncia un discurs de comiat. I què diu? Doncs vet aquí, resumit, el seu missatge, el seu testament: «Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat.»
Jesús, que mor a la creu per amor, ens deixa un signe permanent d'aquest amor, un memorial -de vida, d'alliberament del mal i de tota mena d'esclavitud.
Acabat el sopar, un cop repartit el pa i degustat el vi de la copa de la benedicció i havent cantat els salms, Jesús se'n va a pregar a l'hort de les Oliveres.
La pregària és imprescindible per al cristià i celebrar l'eucaristia ens ajuda també a anar conquerint dia a dia la llibertat, a superar les tenebres i a albirar la llum. Com recordava Benet XVI, «el sacrifici de Crist és misteri d'alliberament que ens interpel·la» (Sacramentum caritatis).
L'eucaristia fa néixer en nosaltres sentiments de bondat i d'alliberament.
