Un tic habitual d'alguns polítics quan fan un míting i se'ls comença a escalfar la sang i la boca és donar per fet que saben el que pensen els electors, però no els seus, que seria més o menys lògic, tot i que segur que a cada casa hi ha matisos, sinó tots en general. És el que va fer recentment el socialista Pedro Sánchez, que va assegurar que «els catalans no volen la independència, volen viure a Espanya amb els seus compatriotes». I es va quedar tan ample. Insisteixo, no és l'únic que ho fa. N'hi ha força que practiquen aquest costum. I molesta. Molesta molt que sentis algú que parla per tu i que, per postres, enganyi. És com si jo anés pel món afirmant que tots els catalans volen la independència. Fals. Hi ha el 71% a favor de fer un referèndum acordat amb l'Estat per decidir si Catalunya ha de ser independent o no. És el que indica un dels darrers sondejos que s'han fet sobre el tema. També n'hi ha que en algun moment han situat en el 80% els que demanen un referèndum i, ja posats, els que ho han rebaixat al 42%. Sigui quin sigui, ni els polítics haurien de fer afirmacions tramposes o, directament, falses, ni és recomanable fiar-se d'enquestes interessades i que oscil·len com ho fa l'actualitat, o sigui, constantment. Després, hi ha les fermes conviccions de cadascú, el dret a demanar, a ser. Això, que hauria de ser primordial per a la salut d'una democràcia, sovint sembla el menys important. Els sona l'atzucac?
