Llegint el diari vaig anar a parar a una informació d'esports sobre un partit de bàsquet a la pista del Flanigan Calvià. «Flanigan?», vaig pensar. Ho vaig buscar i Flanigan és el nom d'un restaurant molt conegut i freqüentat per la família reial. Però no era res d'això el que m'havia cridat l'atenció sinó la similitud del nom amb Flanagan, el personatge literari creat per Andreu Martín i Jaume Ribera.

No perquè m'agradessin especialment les novel·les que protagonitzava sinó perquè un professor, a vegades, ens deia Flanagan durant les classes. Primer va ser desconcertant perquè Flanagan podia ser qualsevol (noia o noi) i se sabia perfectament el nom de tots. Però, ràpidament va quedar clar que et deia Flanagan quan et passaves de llest.

Però no només això. També et deia Flanagan quan no arribaves, quan des del seu punt de vista es posava de manifest allò que considerava una excessiva ingenuïtat. Aquest era un Flanagan més innocent, amb menys sorna. Més blanc. Esmolava menys la veu, però et mirava calculant.

Hi he pensat a vegades i semblava voler calcular d'alguna manera el temps que trigaries a fer el contrari del que deies. A anar entrant a transitar la senda del desengany. Em va ensenyar el valor educatiu d'un Flanagan, però també que un professor podia estar molt equivocat. Oi, Flanagan?