La CUP presumeix d'un codi interior que preveu que cap membre no pugui ocupar més de vuit anys un càrrec. A Navàs, aquest codi s'ha complert estrictament pel que fa als fets, però no pel que fa a l'esperit. Que un alcalde ho sigui durant vuit anys i, tot seguit, passi a ser el número 3 de la candidatura situant de número 1 a qui fins llavors era regidor, no respon a l'esperit que se suposa a aquesta norma. Els membres i votants de la CUP hauran de decidir quina opinió els mereix. Com a reflexió general, es podria dir que, en situacions com la de Navàs, la CUP topa amb els límits d'un pensament que sovint pretén passar per la cara als altres una pretesa superioritat moral. La realitat és que Jaume Casals ha estat un alcalde ben valorat (reelegit per majoria absoluta) que mai no ha fet res del que la CUP exigeix a tort i a dret (cap desobediència coneguda i cap vulneració de cap norma del sistema) i que ara deu trobar costós deixar a mitges una feina, alhora que la CUP deu trobar una renúncia massa cara perdre un actiu com Casals. Tot molt humà i molt real i comprensible. Però molt poc CUP.