Demà és el dia que no surten diaris. Això no implica que vostès, amables lectors, es quedin sense notícies, perquè continuaran funcionant les televisions, les ràdios, les xarxes socials i fins i tot les versions digitals dels mateixos diaris que no trobaran al quiosc -que, a més a més, potser estarà tancat (o potser no, perquè avui en dia els quioscos venen de tot).
Hi ha tres dies de l'any en què no es publiquen diaris: Sant Esteve, l'1 de gener i el Divendres Sant. Els dos primers, per raons festives: es tracta que els treballadors de premsa celebrin com cal el dia de Nadal i la revetlla de Cap d'Any. Per Nadal no hi ha notícies perquè els periodistes estan pendents del rostit i les neules. La vigília de Cap d'Any no hi ha notícies perquè els operadors de les rotatives estan pendents de les campanades i de ballar fins que el cos aguanti.
En canvi, el Divendres Sant no hi ha diaris per unes raons antigues de penitència general que han deixat de tenir sentit Resulta que, temps era temps, i alguns els hem viscut, el dret penal, civil i administratiu derivava directament del dret canònic i del catecisme de la doctrina cristiana. La religió catòlica ho impregnava tot, i el calendari social era una simple transposició del litúrgic. El Divendres Sant recorda la mort de Jesucrist a la creu; és un dia de tristor i penitència, que es convertirà en joia i celebració l'endemà al vespre, quan es commemori la seva resurrecció. Per fer joc a la tristor eclesial, tot el país estava de dol, i això en feia el dia més avorrit de l'any.
No se celebraven espectacles, les sales de ball no obrien, tancaven les botigues, igual que molts bars, la ràdio emetia música d'adormir, i les processons exaltaven el patiment. Per contribuir a la negativitat general, no obrien els quioscos de premsa i no es publicaven diaris. Cap distracció no ens havia d'apartar del deure de meditar sobre la mort de Jesús i de sentir el dolor de Passió.
La religió continua formant part de la dimensió humana i és viscuda intensament per un cert nombre de ciutadans, però avui en dia, per a una gran part de la societat, la Setmana Santa significa abans de res unes petites vacances de primavera. El Divendres Sant hi ha de tot: teatres, balls, cinemes, bars, restaurants, diversions, i riuades de gent a les platges, a la muntanya i a les cases rurals de tocar vaques i ovelles. Però no hi ha diaris. Quin gran absurd fora del temps.
