L'apocalíptica The Walking Dead acaba de tancar la novena temporada marcant mínims d'audiència, tot i haver recompensat l'espectador amb alguns dels episodis més brutals dels últims anys i haver fet un gir cap als orígens de la mà de la nova show runner, Angela Kang, que ha aportat a la sèrie de zombis més dinamisme, més tensió i un penúltim capítol salvatge. TWD, però, ha pecat durant anys de trames que navegaven sense rumb i ha anat sacrificant o perdent pel camí a tots els seus personatges originals, excepte dos. I això, provoca desafecció. CIU, després CDC, reconvertida ara en PDeCAT i diluïda en JxSí, JxCat i la Crida, també viu en un moment de manca d'identitat i falta de lideratge. Decapitat el patriarca Artur Mas, i amb Carles Puigdemont, el Rick Grimes, de la política catalana, fora d'escena, poca cosa li queda a la centra-dreta sobiranista. Ideològicament, dins el partit hi ha dues corrents cada vegada més distants. La pactista, que exemplifiquen Marta Pascal i Carles Campuzano, i la de la confrontació, personificada en Quim Torra i Puigdemont. Va ser Mas qui va apretar el botó vermell del 9-N i va començar a propiciar l'escissió i, ara, ja se senten veus que pensen de nou en ell per tornar a liderar, qui sap, si un nou partit. Potser els sortiria a compte recuperar les antigues sigles de CDC. Al PP, mantenir la marca tot i el podriment, no li ha anat malament.
