Arriba Sant Jordi, dia del llibre des de l'any 1931. 88 anys de trajectòria continuada d'un fenomen cívic, cultural i comercial de primer nivell, únic al món, del qual els catalans hem d'estar orgullosos i satisfets. Déu n'hi do! Enguany s'escau immediatament després de Setmana Santa. No és una data ideal -sempre és millor que sigui un dia feiner d'una setmana qualsevol-, però estic convençut que serà, com sempre, un èxit. L'esclat de vida que viuen les nostres parades i les llibreries és indescriptible i clarament insòlit per als forasters que ens visiten.

Cal reconèixer que és objectivament difícil saber quina és la força que impulsa la gent a sortir al carrer per viure una jornada singular, on persones de totes les edats cerquen la rosa i el llibre. Tant se val si es tracta de lectors habituals o ocasionals, fins i tot d'aquells a qui costa llegir un llibre. Aquest dia toca arribar a casa amb un exemplar sota el braç, ja sigui per a un mateix o per regalar a les persones estimades.

Estic convençut que aquesta espècie de catarsi col·lectiva és positiva en tots els sentits. Soc conscient que no és el millor dia per triar i comprar amb tranquil·litat i que els professionals no tenim capacitat d'atendre com cal tothom. Però, tant se val! És una bona ocasió per gaudir de l'enorme oferta existent; una mica massa gran per als índexs de lectura relativament modestos que tenim, tot s'ha dir.

Tradicionalment aquest era un dia per remenar piles i lleixes de llibres clàssics o de fons. Ja fa força anys que els editors ho aprofiten per treure les seves novetats més mediàtiques, i la persistència dels mitjans de comunicació a l'hora de perseguir els autors i llibres més venuts esdevé una autèntica cursa que té més d'esportiva que de cultural. Què hi farem! Per altra banda, som un país amb un nombre força elevat d'escriptors. La facilitat de produir llibres amb tiratges curts i a un preu relativament assequible gràcies a la impressió digital, ha creat als darrers temps un fenomen nou que és la proliferació de l'autoedició o de les empreses de serveis editorials. Hi ha moments en què sembla que tinguem més escriptors que no pas lectors! No crec tampoc que això sigui dolent, malgrat que hi hagi els puristes de torn que no ho vegin de la mateixa manera. És bo, crec, que en un món on triomfa arreu el missatge curt i l'entorn audiovisual, hi hagi qui aposti pel llibre -fins i tot aquell youtuber famós que ha caigut també a la temptació d'aplegar la seva experiència en un llibre convencional.

I acabo. Aquesta vegada no faig esment de cap títol, però sí que m'agradaria que els escrits aquest any per autors de casa nostra -Josep Alert, Joan F. Callado, Llorenç Capdevila, Marc Casabosch, Lluís Cerarols, Mercè Codina, Imma Cortina, Josep M. Descals, Yolanda Esteve, Raül Garrigasait, Valentí Gubianas, Pol Huguet, Xavier Mas, Pep Molist, Sònia Moya, Beatrice Nyffenegger, Núria Picas, Joan Pinyol, Miquel Puigdellívol, Ferran Pujol, Manuel Quinto, Alexandra Rivera, Beth Rodergas, Nani Sala, Joan M. Serra, Clara Solà, Montserrat Vilarmau... - els tinguéssiu especialment presents a l'hora de fer la vostra tria personal.

Gaudiu, doncs, de Sant Jordi, però penseu que les llibreries continuen obertes la resta de l'any!