A la meva joventut per Setmana Santa tot estava tancat, no hi havia cinema, les emissores de ràdio només emetien música clàssica, i Televisió Espanyola, pel·lícules de sants. A casa meva, que eren profundament creients, era l'única època de l'any que hi havia silenci. Jo em recordo rellegint els Cavall Fort de tot l'any. Aquest ambient de recolliment gairebé s'ha perdut, però enguany tornem a tenir una Setmana Santa especial, serà la primera setmana de campanya per a unes eleccions, no sé si seran les del «vot de la teva vida» però sí que seran importants, i com en totes es dirimeix qui i com regirà els afers públics que tant ens afecten, i fora bo que dediquéssim una estoneta a pensar-hi.
Simplificant, hem d'escollir si ens governen els conservadors o els progressistes. Després venen tots els matisos que serveixen per aclarir el grau que vulguem donar a cadascun. Però, per ser clar, els conservadors espanyols són molt, molt de dretes i competeixen entre ells per veure qui la diu més grossa. Al món de l'esquerra la competència és molt desigual, i es torna a l'escenari habitual, on els neocomunistes lluiten per ser-hi però els socialdemòcrates seran hegemònics. Com diu un molt bon amic, a Espanya, es dirimeix entre l'Espanya dels drets i l'Espanya de dretes.
A Catalunya, com sempre, també juga el fet nacional, però aquest cop en ser unes eleccions per saber qui governa Espanya, tot i tenir una importància rellevant, no és del tot definitiva, els catalans sabem molt bé el que ens hi juguem.
Tot sembla incert, i és per aquest motiu que cada dia surt publicada una enquesta. Em perdonarà el lector o lectora, però he de confessar que jo mai he cregut en les enquestes. Bé, no he cregut mai en allò que es publica de les enquestes. Per a la immensa majoria el més transcendent de les enquestes és el pronòstic del resultat, i un pronòstic és una suposició que pot tenir més o menys encert, per a mi és molt més transcendent la informació que se'n treu sobre actituds i pensaments. Les enquestes del CIS es publiquen obertes per Internet, i si les demanes, les reps en brut, el que et permet fer els teus propis encreuaments. Per exemple, en el macroestudi preelectoral que es publicà la darrera setmana, encreuant respostes i ponderant resultats més el marge d'error, es pot afirmar que, avui en dia, menys d'una cinquena part del vot independentista està disposat altre cop a tirar el carro pel pedregar. El «com pitjor, millor», que sembla que sigui majoritari entre els dirigents, és molt minoritari entre els ciutadans.
La majoria dels independentistes volen una solució, i alhora saben que l'única possible passa per entendre's amb l'esquerra espanyola. Aleshores, com s'entén que els seus dirigents forcessin la caiguda del Govern de Sánchez i la convocatòria d'unes noves eleccions? Ningú pot negar que la possibilitat d'un Govern dels «tres bessons» de la dreta és real, molt real. Ningú pot negar que els pressupostos que es presentaven eren els millors, en molts anys, per als ciutadans de Catalunya. És possible que els dirigents independentistes creguessin que el PSOE governaria un altre any sense pressupostos, tal com fan ells a Catalunya? Sabien amb tota certesa que no. A partir d'aquí només caben especulacions.
Personalment penso que les especulacions sempre són divertides, serveixen per fer bullir l'olla i per passar l'estona, però la política se sustenta en fets reals. Els fets són que a Catalunya, ja fa uns anys, s'ha deixat de fer política i es fa activisme de car-rer. Per allargar aquesta situació els dirigents independentistes es creuen les seves exageracions i els porten a viure en un món irreal. Però al món real, Catalunya ha deixat de ser referent de convivència per convertir-se en una democràcia de molt baixa qualitat, on els drets dels que no pensen com el Govern són ignorats.
Ja va sent hora que els catalans els diguem prou, va sent hora que deixem de banda els inflamadors i que posem la nostra confiança en aquells que estan disposats a solucionar-nos els problemes reals. Són intranscendents la salut, la formació, la protecció de l'atur, les pensions, el medi ambient? Les eleccions del dia 28 van d'això, no de falses llibertats. Fes que passi.
