Amb totes les novetats editorials a l'aparador, costa trobar algun títol seriosament crític amb el procés català i amb propostes alternatives de solució a l'inevitable conflicte, per dir-ho amb paraules del periodista i escriptor Matthew Tree. Sorprèn que el tema català, sobre el qual tanta tinta i saliva periodística s'ha vessat en mitjans de comunicació i que és en boca de tothom, especialment de determinades formacions polítiques desacomplexadament nacionalistes espanyoles, hagi generat tan poca literatura assagística des del constitucionalisme a ultrança. Pot ser que sigui perquè, en realitat, no existeix una intel·lectualitat interessada a reflexionar en profunditat sobre aquesta qüestió (en contrast amb l'allau de tertulians incendiaris i articulistes pseudointel·lectuals, sense cap altre argument que no sigui la llei és la llei), o qui sap si no són les mateixes editorials que, davant el desinterès d'un públic lector potencial, declinen publicar llibres prou interessants com Qué está pasando en Cataluña, d'Eduardo Mendoza, o La confabulació dels irresponsables, de Jordi Amat. Temo que a una bona part de l'anomenat sector constitucionalista no li interessa tant fomentar la reflexió i el debat, a través de l'assaig i la lectura, sinó mobilitzar votants per via de l'exabrupte i l'anatema, els prejudicis i les llufes sistemàtiques. Davant l'estat de perplexitat de tot plegat, Enrique Vila-Matas acaba de publicar una novel·la en què metaforitza el desconcert personal i de país a Esta bruma insensata. Traduït al català, trobo que seria un títol ben escaient per a un assaig sobre l'atzucac del procés, com a resultat de la ingenuïtat dels uns i de la mala fe dels altres.
