Falta una setmana justa per a la celebració de les eleccions generals i la campanya ha estat marcada, fins ara, sense cap mena de dubte, per les provocacions constants de PP i Cs. Els primers se saben del tot irrellevants a Catalunya, on a cada bugada perden un(s) dipu-tat(s). Cs també se sap irrellevant al País Basc i encara més als feus de l'esquerra abertzale. Però, tot i això, tots dos partits programen actes a Catalunya i al País Basc. I és del tot legítim i legal que ho facin, encara que el seu objectiu no és pas arribar a votants catalans ni bascos. Saben que el seu hipotètic triomf poc depèn dels resultats en aquestes comunitats (Cs al País Basc i PP a Catalu-nya). Però això no impedeix que no vulguin exhibir-s'hi per convèncer els votants espanyols que aquí, si es defensa la Constitució, no es pot estar tranquil.

I la interpretació no els podia sortir millor. Álvarez de Toledo va anar a l'Autònoma i Albert Rivera se'n va anar d'excursió a Errenteria. Ni ella buscava els vots dels estudiants ni ell els dels veïns d'aquesta població. Juguen brut i sembla mentida que els seus detractors els facin el joc. La imatge marxant envoltats de policies i entre crits és el que volien amb el seu joc brut electoral (i legal). I tot plegant per aconseguir un grapat de vots a molts quilòmetres de distància a costa de crispar encara més el país, perquè això és el que, a aquests partits, els va bé.